En l'àmbit personal estic molt agraït al club, ja que entenc que es valora la feina feta i, a més, en un moment esportiu delicat, en què la majoria de clubs estarien discutint la figura del tècnic o del secretari tècnic. En l'àmbit de club, és una confirmació que el projecte esportiu i la idea que tenim en global es consolida. Volem continuar en aquesta línia, que pot agradar més o menys, però és la que té l'Olot, diferent de la de molts clubs. Se'ns valora i se'ns coneix perquè tenim trets diferencials pel que fa als aspectes esportius, i això ens farà créixer.

És lícit que algú ho critiqui. És part de la professió. Un no treballa per fer content tothom, ja que és impossible. Tenim 1.400 socis en una població de gairebé 50.000 a la Garrotxa. Són molts socis i és normal que no tothom estigui d'acord, pel que fa a la planificació esportiva o el joc de l'equip. S'ha de ser coherent i respectuós amb tothom. Tot s'encaixa i, fins i tot, s'aprèn de les crítiques.

L'Olot està consolidat a segona B i això és una realitat. A partir d'aquí, entenem que si hi ha un suport i creixement de la massa social i hi ha un suport empresarial del sector olotí, només podem progressar. En tres anys en el món semiprofessional no hi ha hagut cap problema econòmic, i això és estrany de veure en una categoria com la segona B. Són bases o punts forts que et fan pensar que el club va creixent. I l'Ajuntament fa el que pot per ajudar el club a remodelar algunes instal·lacions.

A Olot tothom és conscient del que s'està fent en l'aspecte esportiu. Hi ha gent que hi creu més i n'hi ha que menys. Cada vegada som més entesos en la idea de joc que fa l'equip. Fa uns anys, que el lateral li passés una pilota al porter, en una situació de risc, era xiulada assegurada. Tothom sap que la pilota corre i es genera joc amb possessió i acumulant homes a l'atac.

Ens estem trobant que si volem pujar els nivells competitius de l'equip i volem que l'Olot estigui en zones properes al play-off, hem d'obrir més el ventall. De jugadors bons, a la Garrotxa n'hi ha, i el club intenta que progressin a través del futbol de base. A més, cedim jugadors a tercera, ja que són joves i han d'evolucionar, i apostem per ells en el primer equip com el cas d'Èric Vilanova i Lluc Mora. De fet, aquest estiu han arribat jugadors de nivell com Vallho [Sils] i Jose [Girona] o Blázquez, que és de Besalú. Evidentment, si volem pujar el nivell i el jugador és de la zona, molt millor.

Aquest estiu hem tornat a apostar per jugadors de qualitat del grup quart [Andalusia]. A Catalunya, equips com el Lleida Esportiu, el Reus o els filials del Barça i de l'Espanyol estan lluny de nosaltres pel que fa a pressupost. Hem de buscar jugadors d'una mica més lluny, però més a l'abast del club, com Gato, Sergio Ortiz, Wilfred... I és que, si aquests jugadors fossin catalans, no estarien a l'Olot, ja que algun equip català més potent els hauria fitxat.

La relació sempre ha estat correcta i molt professional. Tots els entrenadors tenen els seus ets i uts i en aquest sentit en Rodri és una persona molt treballadora i exigent. Que m'exigeixi a mi i a la part esportiva és lògic. Ell és el primer a dedicar-hi moltes hores i esforç. La seva aposta de joc ens està demostrant que aquest és el camí, llàstima que els resultats no ens estan ajudant a reforçar-ho davant els aficionats.

És una part més del futbol. L'ideal seria que hagués estat el mateix entrenador, ja que voldria dir que tot ha anat bé. Les plantilles han estat meditades entre tota l'àrea esportiva i els entrenadors. És cert que aquest estiu ha estat més mogut perquè hi ha hagut sortides i s'ha hagut de negociar amb clubs i jugadors. Carlos, Coro i Mousa tenien contracte, havien de ser importants, però per circumstàncies han acabat sortint, per tant, hem hagut de fitxar tres jugadors, i no estava previst.

No és una cosa premeditada però el club és conscient de l'economia. Som capaços de subsistir i intentar fer projectes interessants a segona B amb uns ingressos de televisió i de la federació que no arriben als 60.000 euros, quan els pressupostos són de 700.000 cap amunt. Estem obligats a intentar que hi hagi ingressos atípics. Sense ser pensada, si l'operació econòmica és interessant i, a més, és una bona oportunitat esportiva pel jugador, ho tenim clar. A segona B no hi ha traspassos i no n'hem d'esperar cada estiu.

No ho crec. És una realitat. El president ho deia anant líder de tercera. L'Olot, amb 1.400 socis, és difícil que pugui subsistir a segona B. L'objectiu és seguir creixent i posar les bases. S'ha fet un pas important amb la conversió en SAE, i és que, si fóssim capaços d'arribar a 1.700 socis, podríem pensar a fer un pas endavant. No sé quantes temporades aguantarem, però si no arribem a una bona quantitat de socis tot és més complicat. Si assumíssim aquests 500 de més seria molt més fàcil que hi pogués haver futbol d'elit de segona B a Olot durant anys.