Amb una llarga trajectòria a les banquetes de segona B, Carlos Terrazas va aterrar el 2011 a segona A, categoria que ja havia tastat sis anys abans, durant 18 jornades amb l'Eibar. La segona oportunitat li va arribar amb l'ascens del Guadalajara, i va ser la definitiva. Perquè el tècnic nascut a Bilbao s'hi ha establert, primer amb el Guadalajara i després amb el Mirandés. Entre tots dos, l'uneix una relació pesada amb el Girona, que se li ha entravessat. Terrazas aspira diumenge a millorar uns números molt deficients en els seus enfrontaments particulars amb els gironins, ja que el balanç és de sis victòries per als blanc-i-vermells i un empat, amb 19 gols del Girona i només dos del rival.

Terrazas va ser gairebé cada quinze dies a Montilivi la temporada passada, perquè el rival que visitava el Girona s'enfrontava la setmana següent al Mirandés. Va tenir temps de conèixer-lo amb tot detall, però no li va servir per obtenir cap punt en els dos duels. També havia sortit escaldat el curs anterior –no era encara en el duel de la primera volta (1-2 també per al Girona), ja que va substituir Gonzalo Arkonada en la 19a jornada– a Montilivi (4-0). De fet, els dos duels a Girona van seguir guions similars, amb dues expulsions visitants (en el primer duel, el Mirandés va perdre els dos porters i Ríos Reina va acabar sota els pals) i golejada local. I amb Terrazas al Guadalajara, també hi va haver dos resultats semblants i cridaners (1-4 i 1-5) a favor del Girona en pocs mesos de diferència.