Era complicat preveure-ho, sobretot veient que el pressupost era dels més baixos. Es va fer una plantilla comparable a la del nostre any, amb jugadors que potser en altres equips no els havia anat bé o apostes personals, ja sigui de l'entrenador o el director esportiu. Gent amb molta il·lusió que volia anar endavant i que tenia fam. Va ser una temporada genial; llàstima que no s'aconseguís l'ascens.

Sí, perquè estàs lluitant tota la temporada, tens la possibilitat de pujar directament i, un cop no ho aconsegueixes, t'has de reactivar i pensar a jugar quatre partits més. És complicat quan ho tens tan a prop. Ens va passar a nosaltres, i encara més l'any passat, amb un final tan cruel de la lliga regular.

Ells van arribar força millor, sobretot físicament. En el primer partit, la cosa hauria pogut canviar. És veritat que al final van tenir alguna altra ocasió i tot, però el 0-1 però no va ser del tot merescut. Es van endur massa premi de Montilivi.

De cap ens va condicionar una mica més el 0-1 a Montilivi, perquè arribar a Almeria, a casa d'un dels equips grans de segona A, havent perdut el primer partit, en què més bé havíem estat, va ser dur.

Nosaltres no. Sabíem que havíem de jugar un partit i guanyar-lo. I si guanyàvem, érem equip de primera. El primer gol que ens van fer, però, va ser una galleda d'aigua freda.

Sí, hi havia uns quants jugadors importants que no hi van, o no hi vam, arribar en el millor moment.

Va ser un any que al camp vam disfrutar molt, però a fora no vam tenir l'ajuda que mereixia un equip que lluitava per l'ascens. Hi va haver força problemes, promeses incomplertes, deutes de diners, i després veies que el club organitzava viatges de franc. Va ser un any complicat fora del terreny de joc, però al camp vam disfrutar molt.

Sí, vam haver de baixar diversos cops [als despatxos]. Semblava que cada setmana hi havia una cosa diferent. I això que, veient com estava l'equip, només s'havien de fer les coses amb sentit comú. Era tot el contrari. No ens transmetien gens de tranquil·litat.

Sí, crec que és el millor any que he fet. Tots els jugadors vam disfrutar molt, fins i tot els que jugaven menys. Va ser una experiència genial per a tots.

Jo volia pujar amb el Girona i jugar a primera amb el Girona. Va acabar la temporada, no vaig rebre cap proposta de renovació, volia jugar a primera i l'Almeria va ser la millor opció.

Em van dir que em farien una proposta, però no em va arribar mai. Els va passar també a altres companys.

Va ser una experiència també molt bona, en un equip que tenia molta il·lusió per haver arribat a primera. Va ser un any positiu en tots els sentits. Al final de temporada, encara amb contracte, em va arribar l'oferta del Brentford, que ja m'havia volgut l'any anterior. Havia pujat a la Championship i era una oferta atractiva, tant econòmicament com esportivament. M'anava bé ampliar una mica les fronteres.

L'any passat va ser bastant dur. Hi vaig arribar amb molta il·lusió, però l'entrenador no compta amb mi. Aquest any he tingut la mala sort que m'he lesionat, i ara que estic bé ja no hi ha el tècnic de principi de curs.

Sí, segurament. No sé quan, però si d'aquí al desembre la cosa no millora i no tinc les oportunitats que vull, hauré de buscar una sortida, ja sigui en la lliga espanyola o en un altre lloc.

De Montilivi, en tinc uns records magnífics, d'uns anys que hi he passat molt bons. Mai tancaré aquesta porta.