Un autocar descobert preparat i retolat per a l'ocasió i una rebuda a l'Ajuntament, amb parlaments des del balcó, com un campió. Va ser l'homenatge que la ciutat de Girona va fer a un equip que va somiar fins a l'últim dia en la primera divisió, però que es va quedar sense premi. Fa poc més de 27 mesos que el Girona va topar amb l'Almeria en l'última parada cap a primera, i diumenge se'l tornarà a trobar, després de dues temporades amb l'equip andalús competint a primera. El precedent és força proper, però la successió d'esdeveniments a Montilivi, sobretot arran d'una oportunitat encara més a l'abast, generen la sensació de llunyania. Ni que sigui perquè hi ha hagut altres punts àlgids –per dalt i per baix– i rivals que s'han ennuegat més, la ferida de l'Almeria està força tancada. “Està bastant oblidat”, assegura Eloi Amagat. “Han passat moltes coses, som plantilles ben diferents i ho tenim totalment oblidat”, afegeix un altre protagonista d'aquella eliminatòria, Isaac Becerra.

Almeria ja va quedar gravat en la memòria dels gironins arran del penúltim partit de lliga, en què Ocón Arraiz va dilapidar tota aspiració d'ascens directe dels gironins, en obviar un penal de llibre sobre Acuña que hauria significat també l'expulsió de Trujillo (2-1). Allunyat el segon lloc d'ascens que durant tant de temps havia defensat, l'equip va haver d'assumir la disputa de les eliminatòries. Va superar amb solvència la primera, contra l'Alcorcón (1-1 i 3-1), i va quedar a les portes del premi majúscul.

L'Almeria, però, va ser massa rival. L'onze inicial –amb homes com Aleix Vidal, Charles, Iago Falque i Verza– que Xabi Gracia pràcticament no tocava va arribar a un to molt superior als gironins. “No ens ho esperàvem. Comentàvem que ells feien sempre el mateix bloc, un equip veterà, però ens van superar en gairebé tots els aspectes”, reconeix Eloi. En l'anada, l'equip va tenir un primer contratemps amb la baixa de Jandro –s'hi va afegir un estrany entrar i sortir d'Acuña durant tot el play-off– i un altre al camp, ja que Felipe va fallar un penal (75') que hauria igualat el gol de Charles.

Amb el 0-1, només quedava una heroïcitat al cap de tres dies a l'estadi dels Jocs Mediterranis. Uns 650 aficionats es van engrescar a viatjar, però la gesta mai va estar a l'abast, perquè Aleix Vidal va marcar aviat i els locals van acabar tenint un partit plàcid abans de celebrar el retorn a primera. A Girona semblava una fita irrepetible, però al cap de dos anys l'equip va fer una temporada encara més espectacular i va tenir encara més a prop l'ascens. “Ara tothom diu que allò de l'any passat tampoc es repetirà. Som així de pessimistes de naixement”, apunta Eloi. “És veritat que ens està costant més del que voldríem i esperàvem, però aquest Girona té molt nivell, arrencarà i acabarà fent una gran temporada”, afegeix.