Un context desconegut
El director esportiu del Girona admet que els està costant més del compte fer punts i diu que han d'anar gestionant el respecte que els tenen els rivals, que els concedeixen més pilota
Tot i la falta de resultats, Cárcel té bones sensacions i està convençut que l'equip farà un pas endavant
Poc podien imaginar a Montilivi que el Girona començaria la lliga amb un ritme tan baix de puntuació i molt més pendent de si cau a la zona de descens que no pas de quants punts té el líder. Ja no només els aficionats, acostumats la temporada passada a viure a les altures –tot el curs, a partir de la segona jornada, entre els sis primers classificats–, sinó també els jugadors i els tècnics. Penalitzats per un rendiment molt fluix a Montilivi, amb només tres punts assegurats dels dotze que s'hi han disputat, els gironins han de conviure amb una situació imprevista en la classificació, amb només un punt de marge respecte a la zona de descens. D'alarma, però, no n'hi ha cap ni una. La plantilla i l'entrenador s'agafen al treball, l'actitud i les ocasions creades en la majoria de partits, sense anar més lluny el de diumenge contra l'Almeria. I el director esportiu, Quique Cárcel, assegura que hi ha tranquil·litat i confiança plena en la feina de tots plegats.
Amb més possessió
El Girona s'ha encallat en els quatre partits a casa i haurà demorat més que mai el primer triomf a Montilivi. “En moltes fases dels partits, es veu un equip sòlid, superior, que domina i que té més pilota”, defensa Quique Cárcel, que assenyala una diferència significativa respecte a la temporada passada: “Ens està passant més sovint que el rival ens té una mica de respecte, s'ajunta a darrere i no surt a pressionar com l'any passat. Som un equip que té molt més la pilota; si analitzem els percentatges de possessió, veurem que són molt més alts que els de la temporada passada.” I continua: “Això vol dir que som més equip, que hi ha un equip amb més ganes de fer coses més grans. Però l'any passat amb poc fèiem molt, i aquest any fent bastant ens està costant guanyar els partits.” Ni l'Almeria, l'equip amb el límit salarial més alt de la categoria i que necessita victòries per sortir de baix, no es va atrevir a sortir descaradament a buscar el Girona més amunt.
Cárcel admet totes les crítiques, però està convençut que “tothom parlaria d'una altra manera” si el Girona hagués fet uns quants punts més que se li han escapat. I, en qualsevol cas, és optimista: “Hem de continuar treballant com ho estem fent. Visc molt de les sensacions, i crec que les sensacions d'aquestes jornades han estat bones. És veritat que es poden millorar coses, però hem d'estar tranquils i anar partit a partit. Això és segona A. El més important és estar en una bona perspectiva per quan els moments siguin favorables. Quan el vent bufi a favor, jo crec que aquest equip pot guanyar dos o tres partits seguits i estar més tranquils.”
El risc de l'ansietat
La falta d'alegries a Montilivi no només es pot convertir en un factor de desmotivació per als aficionats, sinó que també hi ha el risc que l'equip jugui amb més ansietat de la recomanable. Cárcel recepta paciència i tranquil·litat, tant al camp com a la graderia. “Hem jugat quatre partits a casa i no n'hem guanyat cap. És normal que entre la gent, que està acostumada a moltes victòries i que ve d'un cop moral molt fort del juny passat, hi hagi una mica de síndrome. Però, si som realistes, crec que hem de veure que és bastant normal. Quan l'equip guanyi i guanyi bé, la gent tornarà a estar contenta.” És, segons el director esportiu, qüestió de temps: “Ara estem en aquell punt en què no ens acaben de sortir les coses, però per mi les sensacions són bones i estic convençut que, a la llarga, l'equip farà un pas endavant.”
Operat del maluc
Quique Cárcel, que sol tenir un contacte molt directe i diari amb el primer equip –no se sol perdre els entrenaments ni tampoc els partits, tant a Montilivi com a camp contrari–, haurà d'estar uns dies fora d'òrbita. El director esportiu es va endur unes crosses de Montilivi perquè demà s'ha de sotmetre a una operació de maluc.
EL DIRECTOR ESPORTIU
A LA PART BAIXA
EL MATEIX BLOC
L'aportació dels fitxatges, encara minoritària
S'han consumit vuit jornades de lliga i, de moment, l'aportació dels jugadors que el Girona ha fitxat durant l'estiu és escassa. Els únics homes consolidats en l'onze són el central Kiko Olivas i el lateral esquerre Carlos Clerc, precisament les dues cares noves de la plantilla en l'alineació inicial contra l'Almeria, amb nou jugadors que ja tenia Pablo Machín la temporada passada. Borja García tot just comença a tenir minuts, Rubén Sobrino encara no ha ni debutat i Pedro Alcalá, per qui el club va fer el major esforç econòmic, sol ser suplent. “Per diferents motius, no hem pogut comptar amb tota la plantilla des que vam començar a treballar, però això també ha fet que veiem altres jugadors que han anat agafant confiança. És clar que hi ha noms que no han ni pogut participar i que tothom els està esperant, però jo estic molt content amb el rendiment dels que estan jugant”, assegura Cárcel, que hi afegeix: “Per mi el més important és que, als jugadors, se'ls veu molt de compromís. Estan treballant molt i ho estan donant tot.”
Publicat a
Notícies
Divendres,22 novembre 2024