Alcalá, esperançat

Semblava que seria arribar i moldre, perquè Alcalá va aterrar l'últim dia de mercat i aquella mateixa setmana ja va debutar al camp del Nàstic (va entrar en substitució de Richy i va jugar l'última mitja hora). Tres dies després, a la copa, també a Tarragona, va jugar el partit sencer. Però dels cinc últims partits de lliga, Alcalá només ha jugat el del Llagostera a Montilivi: “I a nivell personal va ser un duel una mica atípic, per tot el que l'envoltava. Era el meu primer partit i contra el meu anterior equip. La veritat és que no em vaig trobar del tot còmode. Un jugador necessita confiança i en aquell moment no la tenia”, recalca el murcià.

Alcalá creu que ja ha superat la fase d'adaptació, sobretot al 3-5-2, i espera que li arribi l'oportunitat de reivindicar-se: “Penso que el sistema el tinc assimilat. Em veig més al centre de la defensa o de central dret, però també puc fer-ho per l'esquerra”, recalca. “També sé des del primer dia que necessito tenir paciència. Vaig arribar amb la lliga començada i el míster ja tenia una idea del seu onze. Només em queda continuar fent el que faig, que és entrenar-me cada dia com si fos l'últim per guanyar-me la confiança. Sé que l'oportunitat arribarà”.

Alcalá espera que sigui a Leganés: “El futbolista, el que vol és jugar. Jo i tothom. Però també sóc conscient que la competència és forta i que hi ha companys que ho estan fent bé. Això ho tenia clar des del primer dia”, afirma.

Sobrino, recta final?

L'exjugador del Real Madrid B i de la Ponferradina va aterrar a Montilivi via Manchester City com un dels reforços amb majúscules. Va arribar amb un cop a la cama que semblava que no era gaire res però que ja fa dos mesos que arrossega sense que ningú n'hagi tret l'aigua prou clara. Cada cap de setmana havia de ser el del seu debut, però com si es tractés de la cançó de l'enfadós, cada cap de setmana es quedava fora de la llista. I fa quinze dies va rebre un altre cop en la mateixa zona i va recaure. Un malson.