El Girona no va tenir cap problema per anunciar, sense embuts, que l'entrenador del curs 2006/07 sortiria d'un càsting entre cinc tècnics, que eren Raül Agné, Miquel Olmo, Jordi Vinyals, Quique Yagüe i Joan Carrillo. I aquest últim va ser finalment l'escollit, després que el president, Josep Gusó, i el director esportiu, Javi Salamero, s'entrevistessin amb els diversos candidats a la banqueta. Per a Joan Carrillo (havia jugat dues temporades amb el conjunt de Montilivi, a segona B: 1990/92), era la primera experiència com a primer entrenador després d'haver estat uns quants anys vinculat a l'estructura tècnica de l'Espanyol amb diverses funcions (va dirigir un equip d'alevins, va pujar a la primera plantilla per ajudar primer Javier Clemente i després Paco Flores, i també es va incorporar a l'àrea tècnica fent informes de jugadors, bàsicament estrangers). Carrillo va venir amb l'encàrrec de fer pujar el Girona a segona B, però no va poder acabar la feina perquè va ser destituït en la jornada 23 després d'una derrota a Balaguer (2-1) que significava el tercer partit seguit sense guanyar dels blanc-i-vermells. Quan va ser destituït, el Girona estava classificat en zona de fase d'ascens: era quart, rere el Reus, el Vilanova i el Sabadell. “No comparteixo en absolut els arguments de la destitució. Em van contractar per fer pujar l'equip i em veia capacitat per aconseguir-ho. I que et diguin que tenen la sensació que l'equip no es classificarà per a la fase d'ascens no és cap base sòlida”, va manifestar Carrillo el dia del seu acomiadament. El substitut del tècnic barceloní va ser el mateix director esportiu, Javi Salamero, que va fer tàndem amb l'aleshores entrenador del juvenil (Ricardo Rodríguez). El Girona va acabar aconseguint l'ascens.