Venim de 2a B però no ens considerem l'equip revelació, ja que hi ha qualitat de sobres per poder fer coses grans
De vegades la segona divisió és una categoria tediosa, perquè mana l'ordre i el rigor. Val a dir, però, que també hi ha qualitat i s'hi poden trobar petites joies. Dissabte passat, sense anar més lluny, els aficionats que es van arribar al Nou Estadi van tornar a casa satisfets pel resultat del Nàstic i contrariats perquè no sabien si havien anat a un camp de futbol o a un museu. I és que Jordi Calavera (Cabra del Camp, 02-08-1995) va vestir-se d'artista i va marcar un gol realment increïble. Va caçar el refús d'una falta lateral a 25 metres de la porteria i va etzibar un obús que va entrar per l'escaire amb una simetria perfecta. Tothom amb les mans al cap, incrèdul. Chapeau.
Expliqui'm en primera persona com va viure el gol?
En aquest tipus d'accions sempre em toca estar al darrere. Jo era lluny, em va venir la pilota i no m'hi vaig pensar dues vegades. Vaig caçar la pilota i per fortuna va anar a dins. Estic molt feliç, perquè és el meu primer gol en el futbol professional i sobretot perquè ens va servir per aconseguir la victòria.
Quan va impactar la pilota, era conscient que acabaria al fons de la xarxa?
Sí, vaig tenir el pressentiment que seria gol, perquè sabia que l'havia engaltat bé. A mesura que avançava, pensava “que entra, que entra”, i així va ser.
De com ho va viure a com ho va veure després en les repeticions, hi ha molta diferència?
Sí, i tant! M'ho vaig posar uns quants cops i vaig pensar: “Ostres... Com l'he pogut connectar d'aquesta manera?”. M'ho mirava i no em creia que allò ho hagués pogut fer jo...
El gol, a més, no deixa de ser la cirera al pastís d'un mes perfecte, en què s'ha fet un lloc a l'equip. Com ho viu això un noi de la casa?
Doncs amb molta alegria i felicitat. S'ha de pensar que al darrere hi ha molt de treball. Des que ets petit que t'esforces per arribar al primer equip i competir en el futbol professional. Ja ho veus: debutar, jugar de titular, fer el gol... M'està passant tot molt de pressa i ara l'únic que puc fer és continuar treballant perquè em segueixin arribant les oportunitats.
El tècnic el va elogiar però va demanar prudència, perquè considera que cal millorar coses. Què li diu Vicente Moreno?
Doncs que vaig fer un bon gol però què també s'han de corregir algunes errades, ja que estic en procés de maduració i com més aviat rectifiqui allò que no faig bé, millor. El mister té tota la raó, em queda molt per aprendre i he de corregir coses.
Gerard Valentín tornarà aviat de la lesió i hi haurà competència per un lloc al carril dret. Tot un repte, oi?
El Gerard va tenir la mala fortuna de lesionar-se i sempre és lleig entrar al lloc d'un altre per una lesió. En tot cas, se'm va donar l'oportunitat i crec que no l'havia de desaprofitar. Ara, quan el Gerard torni, seguiré treballant com sempre, perquè ningú no et regala res. Després serà el mister qui decideixi.
Santi Castillejo [tècnic que el va fer debutar el 2013], el veu com una figura important en el futur del club. Què en pensa?
Doncs tant de bo sigui així, perquè aquest és el somni de qualsevol nen que fa molts anys que juga al Nàstic. Poder ser una figura important del primer equip seria tot un orgull.
De moment té l'afició a la butxaca. Això deu motivar, oi?
Sí. El fet de ser un nano de la casa sempre ajuda a fer que els seguidors et tinguin més estima. Sempre agraeixo aquest suport, tant a mi com a tot l'equip.
Parlant de l'equip, l'inici ha estat positiu. Venint de segona B, és important començar així per agafar confiança, oi?
Nosaltres venim de segona B però no ens considerem l'equip revelació. Ni de bon tros. Tenim una plantilla que té qualitat de sobres per poder fer coses grans i lluitar per estar al més amunt possible. Ara bé, ens hem de centrar a continuar treballant i fer-ho a curt termini. Sinó, ens equivocaríem.