Revolució i intensitat

Machín, que quan va arribar a Montilivi amb el Girona amb l'aigua fins al coll va decidir canviar el sistema perquè alguna cosa s'havia de fer, va decidir que ja n'hi havia prou de donar confiança al mateix onze com si es tractés del dia de la marmota i va aprofitar la sanció de Lejeune i la lesió d'Aday per completar una revolució que va tenir com a damnificats dos dels indiscutibles i que en aquest inici de temporada estaven lluny del nivell que van mostrar el curs passat: Àlex Granell i Eloi Amagat. Al seu lloc, el tècnic va rescatar Rubén Alcaraz (titular les tres primeres jornades) i va apostar per Borja García. La sacsejada també va anar acompanyada d'un retoc en el dibuix, ja que va invertir el triangle al mig del camp (Alcaraz es va alinear amb Pere Pons i Borja va disposar de més llibertat, com si estigués cridat a ser el nou Jandro). La resta de canvis van ser home per home (Pol Llonch va suplir Aday i Alcalá va entrar per Lejeune), tot i que Machín va situar l'exjugador del Llagostera a la dreta i Kiko Olivas va passar al costat esquerre.

Com s'esperava, al Girona no li va faltar ni un gram d'intensitat. Tampoc al Saragossa, un equip físicament ben armat que suporta el cos a cos. Les forces, intactes en la primera meitat, van dibuixar un partit de ritme alt però de poca virtuositat en els 45 minuts inicials. Les àrees van estar ben guardades per les defenses i el que va estar més a prop del gol va ser el Girona en una acció d'estratègia que va acabar amb dues rematades a boca de canó de Mata i Alcalá, salvades per un núvol de cames (12'). Quan els locals van transportar la pilota per terra en lloc de fer-ho per l'aire, Felipe, i molt especialment Borja García –un tros de jugador–, es van sentir més còmodes i van crear serioses dificultats als defenses rivals.

No hi ha manera

Quan els dos equips es van entossudir a jugar a pilotades, els ocells van córrer bastant més risc que les dues porteries. El Saragossa va buscar molt Ortuño, però el jugador a qui el Girona ha d'agrair la permanència de fa dues temporades va estar ben subjectat pels centrals locals. A l'altra àrea, Mata també es va barallar amb tots els defenses visitants. Ni uns ni altres, però, van treure petroli d'aquest futbol directe. O primitiu.

Després que Popovic mogués la banqueta ho va fer Machín. El tècnic local va recórrer als dos damnificats per intentar guanyar qualitat ofensiva en les transicions i les passades, tot i que Granell va ser ubicat per sorpresa en el carril esquerre després que Clerc acabés la benzina. Acostumats a jugar d'inici, a Granell i a Eloi els van faltar minuts per agafar el ritme que el partit requeria. El tercer canvi de Machín va ser una de les notícies de la nit: el debut del jove Joel Arimany, al qual encara li queda un any de juvenil, però que ja ha signat un contracte de quatre anys. El davanter va tenir quatre minuts i el temps afegit, suficient per pentinar un parell de pilotes en uns moments en què el Saragossa ja havia donat per bo el 0-0 i va gestionar el temps amb molt d'ofici.