2a divisió B
Batanero trenca els esquemes
El sallentí està superant, amb un gran futbol, la mala fama de jugador que es cuida poc i que es despreocupa de l'equip
Si a Miguel Álvarez li pregunten per David Batanero (Sallent, 1988), el tècnic esbufega, posa els ulls en blanc i etziba la lloança més ocurrent –i no és curta– que se li acut. Coneixedor de la categoria, el tècnic sap que no hi ha jugadors que combinin la passada en llarg, en curt i el colpeig com ho fa Bata amb la sal afegida que hi posen els jugadors esquerrans. Al tècnic li ha caigut un migcampista molt especial, atrapat en una cançó que tothom s'ha entestat a repetir: la de jugador que es cuida poc, d'escàs compromís i que no corre pels companys. El 10/10 en titularitats enguany al Sabadell, a segona B, ha trencat els esquemes d'aquells que no confiaven en ell.
“A mi no em sorprèn que estigui jugant tant”, diu David Pirri, que el va tenir el curs passat al Terrassa: “L'any passat ho parlàvem molt, la tercera era una categoria que per a ell havia de ser de passada.” Però a Batanero el seu debut en la categoria de bronze li ha arribat tard, amb 27 anys. En l'últim tram de juvenil va coquetejar amb l'elit, va fer proves amb el València i no es va assentar a l'Espanyol pels problemes de pes. “A mi em deia Paco Herrera que ni Javi Márquez ni David López. Que el millor migcampista que tenien era Batanero”, explica el seu mentor futbolístic, Josep Lluís Ruiz, que el coneix des que va néixer. Ruiz lamenta que l'Espanyol no li donés l'oportunitat després de jugar una gran temporada a la Damm: “Ell va arribar tan passat de pes que Rubi es va posar les mans al cap. Ara bé, l'Espanyol havia de saber que tenia un diamant en brut i li hauria hagut de posar un nutricionista, perquè el problema era que ell no sabia com cuidar-se”, afegeix l'exentrenador del Manresa, el Tàrrega i un grapat d'equips entre tercera i primera catalana.
Continuar escalant
“L'any passat al Terrassa teníem un control sobre el seu pes i ell no ens va donar cap problema. De fet, va tornar de les festes de Nadal més prim”, diu Pirri. “Sempre he arrossegat la fama de jugador que sortia molt per les nits, però jo sempre he estat un home de casa, amb la meva dona i la meva filla”, reconeix el jugador, que admet que sempre ha requerit confiança per rendir. “Era un jugador exemplar que, al contrari del que es pensa, treballava defensivament. Jo crec que tot plegat té a veure amb el rol. Si el motives, rendeix. Hi ha molt pocs jugadors, incloent-hi les categories superiors, que tinguin la seva cama esquerra”, afegeix Pirri. “A Batanero el vull al camp. Ens dóna molt ofensivament i va pel camí de ser un jugador impressionant”, explica Miguel Álvarez, actual tècnic. “A segona catalana era el millor de la categoria; a primera, també; a tercera divisió, el mateix i a segona B, igual. I si li donen l'oportunitat a segona A, també ho serà”, diu, el Josep Lluís Ruiz.