L'amenaça exterior
Rubén Alcaraz posa el segell personalitzat en el seu primer gol en el futbol professional
El migcampista barceloní ja havia marcat uns quants gols de fora l'àrea a segona B com el que va valer la victòria al Girona a El Sadar
Rep la pilota al mig del camp, entre el cercle central i l'àrea grossa, fa un control endavant, aixeca el cap i etziba un cacau. No és exactament la seqüència de la jugada que va valer els tres punts al Girona a El Sadar, però s'hi assembla molt. És la del golàs que va fer al Vicente Calderón (el segon golàs d'aquell vespre, de fet) en un partit de copa. Aquella vegada, en un dels estadis més imponents del futbol espanyol, el xut va superar per dalt Oblak, va tocar el travesser i va entrar. A El Sadar, un dels escenaris més especials de segona A, la canonada no va necessitar anar tan ajustada, perquè va enxampar Nauzet avançat. “Aquest gol queda per sempre”, recordava l'endemà, ja des de Girona. Rubén Alcaraz va deixar, en el seu primer gol com a jugador de la Lliga de Futbol Professional, l'empremta que ja havia mostrat moltes vegades més avall. Perquè els dos gols al Calderón van tenir molta repercussió, però l'exjugador del Prat ja havia ensenyat sovint, sobretot a l'Hospitalet, que el xut des de lluny (en faltes directes o en jugades) és una de les seves grans especialitats.
L'explosió, el curs passat
Format entre el Barça i la Damm, Rubén Alcaraz va haver de passar per primera catalana i tercera divisió abans de començar-se a fer veure a segona B. Al Prat, el rendiment ja va ser alt (73 partits en dues temporades), però la faceta golejadora no va ser, ni de bon tros, exagerada (5 gols). En canvi, la temporada passada, ja a l'Hospitalet, el barceloní va aconseguir uns números que no podien passar inadvertits de cap manera. En 34 partits de lliga, Alcaraz va marcar deu gols –el que va fer en un l'Hospitalet-València B de la 27a jornada és candidat a ser escollit millor gol del futbol català del curs 2014/15–, una xifra molt cridanera per a un migcampista que no viu instal·lat a prop de la davantera sinó que té molt de recorregut, treball i intensitat. I el Girona, veient que amb 24 anys la segona B li podia quedar petita, el va lligar amb rapidesa, mesos abans d'acabar la lliga, abans que algun altre club amb més recursos s'hi pogués posar pel mig.
Alcaraz té com a costum provar de xutar des de lluny. “Crec que és una de les meves virtuts. Tinc un bon colpeig i, a la mínima que puc i em deixen, miro de posar en perill els porters”, explica. Que s'hi atrevís a El Sadar, en el seu segon partit consecutiu de titular i en el segon que va jugar sencer, és també una mostra de la confiança que ha anat adquirint. “Vam sortir molt reforçats de Pamplona, amb un bon partit contra un gran rival”, explica.
En la seva primera experiència en un vestidor de segona A, Alcaraz ja havia destacat durant la pretemporada. Amb Eloi Amagat recuperant-se d'una lesió, el barceloní va començar la lliga completant el trio de migcampistes amb Pere Pons i Àlex Granell. Després de tres partits, però, va tornar Eloi, i entre la suplència i una expulsió a Oviedo, Rubén Alcaraz havia encadenat sis jornades acumulant només 41 minuts. Un moment delicat per al barceloní. “No només des que arribo a Girona, sinó potser la fase més complicada des que jugo. Però també he de ser conscient d'on sóc, en una categoria ja important i amb molta competència. S'ha de tenir paciència i estar fort per quan ho necessiti l'equip i ho demani l'entrenador”, reflexiona.
Alcaraz, que també sol estar fi en el llançament de faltes, compara el gol de diumenge amb els que va marcar en la copa contra l'Atlético, sobretot el segon: “Pel que fa a imatge, són més o menys iguals. Allò va quedar com un bon gol en un gran camp, però diumenge vam obtenir tres punts al camp del líder i vam sortir molt reforçats per al pròxim partit, en què ja toca guanyar a casa”.
