Zero minuts i molta paciència
Amb 22 anys (Mas és del febrer del 1993 i Marcelo, de l'octubre), el paper que aquests dos jugadors tenen de moment en la lliga és imperceptible. El més a prop que han estat de tenir minuts és quan han escalfat a la banda els pocs dies que han anat convocats. Toca carregar-se de paciència i esperar que l'oportunitat arribi, però ni l'un ni l'altre es resignen a un any en blanc. “M'és indiferent jugar al mig, a la dreta o a l'esquerra. On digui el mister, jo m'hi poso”, afirma Marcelo quan se li pregunta quin dels tres llocs de central li escau més. Carles Mas encara és més explícit: “Jo, per jugar, em veig fins i tot de porter”. Evidentment, Machín no l'ha provat entre els tres pals, però sí de carriler a l'esquerra: “Va coincidir que hi havia companys lesionats i m'hi va ficar en algunes sessions. Sóc esquerrà i de petit havia jugat de lateral i fins i tot en alguna posició més avançada”, recorda el banyolí, que a l'estiu va estar a punt d'anar cedit i que podria sortir a l'hivern: “De moment, només estic concentrat en el Girona i esperant l'oportunitat. Quan arribi el moment, ja ens asseurem i decidirem.” També Marcelo –cedit per la Juve– té dipositades esperances en aquest curs: “El meu objectiu és jugar i convèncer el mister per quedar-me en l'onze.” Tots dos van passar fa mesos per la sala d'operacions per problemes de genoll ja resolts.