Kiko Olivas, l'intocable

És l'únic dels sis centrals amb tots els minuts disputats. A l'altre extrem hi ha Carles Mas i Marcelo Djalo, inèdits. L'exjugador del Sabadell (39 partits la temporada passada i 34 l'anterior) semblava destinat a ser el damnificat per donar entrada a Pedro Alcalá, fitxat a cop de talonari (180.000 euros si hi comptem l'IVA), però a l'hora de la veritat ha mantingut una fiabilitat i una regularitat que han fet que Machín ni tan sols s'hagi plantejat moure'l de l'onze. Fins i tot contra el Saragossa –Lejeune, que ja ha vist sis targetes, era baixa per sanció– el tècnic el va situar al costat esquerre. “Sóc dretà i no és la meva posició més natural, tot i que no va ser cap novetat perquè amb defensa de dos ja hi havia jugat a l'esquerra”, va comentar l'andalús, que s'ha adaptat molt bé al 3-5-2. “Al principi costa una mica, però s'acaba assimilant de seguida. Els companys de línia [Richy i Lejeune] ja el tenien automatitzat del curs anterior i m'han ajudat molt. S'ha d'estar pendent dels moviments, de les basculacions i molt concentrat amb les ajudes als carrils.” El company de la dreta li ha canviat cada dos per tres, a Olivas (Álamo, Aday, Coris, Serrano i, últimament, Pol Llonch). “Les circumstàncies han motivat tots aquests canvis de jugadors en el carril, però no pas els conceptes del sistema”, opina. El defensa, nascut fa 27 anys a Antequera, no creu que hi hagi cap daltabaix si Machín decideix apostar per una defensa de quatre (de sis centrals, només en jugarien dos). “Ja hi hem jugat alguna vegada”, recorda.

Dos zeros seguits

El Girona ha estat capaç de tancar amb clau la porteria d'Isaac Becerra. Contra el Saragossa no es va passar de l'empat perquè el gol es va resistir. A Pamplona, l'equip va rendibilitzar al màxim el gol de Rubén Alcaraz. Defensivament, l'equip ha estat impecable, especialment a El Sadar pel que fa als córners i a les faltes laterals. “El més important era guanyar, però també calia fer les coses bé, i una de les assignatures pendents era la pilota aturada”, reconeix. “La concentració era clau, i vam estar concentrats.” A Pamplona, Machín va sacrificar Richy en benefici d'Alcalá, a qui va situar al centre. Ja havia fet el mateix el dia del derbi contra el Llagostera (jornada 6) i a partir del minut 60 al camp del Nàstic (jornada 2). Tres exemples que deixen més o menys clar que en el joc de les cadires Olivas i Lejeune tindrien la seva i Richy i Alcalá es jugarien la tercera. “Això és molt llarg i penso que tots els centrals que som aquí som compatibles entre nosaltres. També arribarà l'hora de Mas i de Marcelo”, pronostica Olivas, que encara no ha vist ni una targeta (Richy n'ha rebut dues i Alcalá, una).