Encuriosit perquè hi havia un tal Kuku fent gols a cabassos a tercera catalana, el tècnic del Júpiter, Juanjo Garcia, va anar a veure un Cabrera-Poble Nou 2000. Els visitants van guanyar 0-1 i el davanter que havia anat a observar no va marcar, però no va fer ni falta. Com qui s'enamora a primera vista, a la tarda ja li trucava des de l'autocar que duia el Júpiter al camp del Vic. Juanjo volia Kuku al seu equip. El davanter es pensava que era una broma. Com li havia de trucar l'entrenador d'un club històric del futbol barceloní a ell, que jugava a tercera catalana? Després de penjar, va buscar a Google o on fos contra qui jugava el Júpiter i, voilà!, desplaçament dels grisgrana a Osona. Era veritat. Llavors s'ho va creure. Anava de veres.

D'aquell 30 de març del 2014 fins avui han passat un any i set mesos, i Kuku s'ha convertit en el millor golejador en un inici de lliga a tercera divisió de l'última dècada. Onze dianes en onze partits. I la soferta parròquia que segueix la categoria, amb la sensació meravellosa de tenir al davant una figura nova, amb aquell magnetisme que desprenen només els que veuen porteria amb la sorprenent facilitat amb què els nens petits fan gols al pati de l'escola. Un rere l'altre. Bufar i fer ampolles.

“Si Kuku hagués tingut la fortuna d'haver passat pel planter del Barça, ara estaria a primera divisió o, anant-li més malament les coses, a segona A.” Millor resum del potencial que li veu el seu actual tècnic, “i també descobridor”, tal com ell mateix matisa amb orgull, impossible. Però el passat futbolístic de l'ariet català d'arrels gambianes no hauria pogut estar més lluny dels luxes i les comoditats de la Masia. A ell li va tocar pelar-se els genolls pels camps del Maresme i la Selva. Forjat en el futbol de base del Pineda, l'any 2008 va fer cap al juvenil del Blanes. I allà va tastar un futbol de més nivell. Però va ser efímer. El 7 de desembre del 2008 va jugar 16 minuts d'un Balaguer-Blanes de tercera divisió i va tenir temps per fer un gol. Malauradament, després va desaparèixer. “Tenia unes aptituds especials, qualsevol amb una mica d'idea ho veia,” relata el tècnic dels de la Selva aleshores, Paco Carballo. Per aquesta raó, l'entrenador li va voler fer un lloc al primer equip: “Amb el juvenil havia fet molts gols, però per problemes de disponibilitat i de constància no tenia continuïtat, així que per mirar de motivar-lo li vam oferir un lloc amb nosaltres,” diu Carballo, que afegeix: “Fins i tot havia arribat a recollir-lo jo mateix amb el cotxe, però no s'ho podia manegar i a mitja temporada va marxar.”