Més enllà dels derbis i de l'arribada dels conjunts més potents de la categoria, un dels partits de lliga destacats ja des de la publicació del calendari era el Girona-Lugo. El duel arriba diumenge, cinc mesos i un dia després d'aquell enfrontament que havia de ser la festa més grossa a Girona i que es va convertir en la mare de les garrotades. Al mateix escenari, els gironins rebran el mateix rival que els va frustrar l'ascens directe. I, curiosament, des d'aquell dia el conjunt blanc-i-vermell no ha estat capaç de celebrar cap més triomf a l'estadi (quatre empats i dues derrotes). “Tot va començar amb el Lugo, i esperem que ho liquidem amb el Lugo”, exposa el segon entrenador del Girona, Jordi Guerrero, un dels que van viure des del terreny un cop que es recordarà a Montilivi.

Tothom és conscient que aquell mastegot no es pot oblidar amb facilitat. El cos tècnic del Girona ho ha volgut gestionar amb naturalitat, mirant d'afrontar el partit com qualsevol altre de la lliga, perquè obsessionar-se amb el record no faria cap bé. “Amb algun jugador n'hem anat parlant de manera individual, però la veritat és que no he vist l'equip pensant especialment en aquell partit, sinó concentrat en el que jugarem diumenge”, assegura Guerrero. Una altra cosa és que, un cop a la gespa, no els vingui al cap el record. “Espero que estiguin concentrats en la feina i en el rival que ens visita, que no és ben bé el mateix. De fet, tant nosaltres com ells tenim diversos jugadors que no hi eren”, diu. De l'onze amb què va jugar el Girona al camp de l'Osasuna, i que es podria assemblar força al de diumenge a Montilivi –després de la victòria, tindria sentit que Machín fes retocs mínims, si en fa–, hi ha més jugadors que no eren a l'equip el curs passat (Pol Llonch, Kiko Olivas, Alcalá, Clerc, Rubén Alcaraz i Borja García) que els que sí que van viure el drama. “I, hi fossin o no, tots saben la importància dels punts. Volem continuar la dinàmica i acabar de fer bons els empats i el triomf a Pamplona”, hi afegeix l'arbucienc, que no tem que la resposta de l'afició cap al Lugo acabi sent contraproduent per al Girona: “Crec que el que ha de fer l'afició és animar-nos a nosaltres. Tot el que sigui animar l'equip ajuda moltíssim, quan es va bé i sobretot quan es va malament. A El Sadar, l'ambient era increïble, i el seu equip perdia.”