2a divisió
L'adéu d'Antonio Hidalgo
20 anys de futbol
Hidalgo penja les botes després de gairebé dues dècades de professional
És el tercer jugador amb més partits a segona A de la història (412)
La temporada 1997/98 Antonio Hidalgo, un jove migcampista que tot just havia complert la majoria d'edat, va començar la seva singladura al Barça C. Després de cremar les últimes etapes de formació al planter blaugrana, començava una carrera que duraria gairebé vint anys. Fins dilluns passat, en què el de Canovelles, que estava al Cornellà, va dir que ja n'havia prou. Havia arribat l'hora de deixar les botes al sabater. Enrere, divuit temporades que han permès al vallesà viure mil experiències en quatre categories diferents, tot i que on és ja una institució és a segona A: és el tercer futbolista que més partits hi ha jugat en tota la història. “Si l'any 97 m'haguessin dit que el 2015 plegaria amb tot el que he viscut m'hauria semblat impossible, però la dedicació ha estat sempre màxima i ho ha fet possible”, detalla el ja exfutbolista, molt orgullós del camí recorregut, ja que ha “complert les expectatives que tenia” en els inicis.
Antonio Hidalgo ha dit prou després d'haver-se enrolat aquest estiu al Cornellà. No ha acabat la temporada perquè el nivell d'exigència que té amb ell mateix no li ho ha permès. Ha estat un exercici d'honradesa. “Quan la il·lusió i la motivació que tens no és la mateixa que quan estaves a l'elit i, a més, veus que físicament comences a patir, comences a plantejar-te la idea de deixar-ho estar”, exposa Hidalgo, content per haver estat ell qui hagi posat el punt final: “Anava pel camí que el futbol em retirés a mi, i he decidit prendre la iniciativa, perquè aquest esport no el vols deixar mai, ja que t'ha donat moltes coses i t'ha fet disfrutar molt. Ha arribat l'hora de fer un pas cap a un costat i emprendre nous projectes.”
Quan el futbolista de 36 anys parla de nous reptes, té molt clar a què es refereix. Ell vol ser entrenador. Amb tots els ets i uts. No se n'amaga. Però no es vol precipitar. S'ho pren com un alumne que encara té moltes coses a aprendre. “Ara se m'obre una nova etapa [ja té tots els títols i s'integrarà al cos tècnic del juvenil del Cornellà] i em toca formar-me en un dels clubs amb un millor planter de Catalunya”, diu el vallesà, que és ambiciós en la nova faceta: “Tinc claríssim que vull ser entrenador, però una cosa és voler i després cal veure quin nivell puc donar, perquè jo sempre he estat molt exigent amb mi mateix.” De bagatge gestionant grups humans, ell ja en té, ve de capitanejar el Sabadell. A l'equip arlequinat, de fet, el seu rol va acabar transcendint el vestidor i ha estat una peça clau per entendre l'etapa dels vallesans a segona A (2011/15), ja que es va convertir en un home de club: en els moments complicats va donar sempre la cara pels seus companys i també per l'entitat. És per això, i pel seu futbol, que ningú no l'oblida a la Nova Creu Alta.
Una institució de la segona A
Antonio Hidalgo, forjat entre el planter del Granollers i el del Barça –és de la fornada de Xavi Hernández, Sergio García i companyia, “en aquella època en què la Masia tenia una dimensió diferent, es vivia tot amb més normalitat i no hi havia tant de soroll com ara al seu voltant”– va marxar del club blaugrana l'any 2000 i va iniciar una singladura per diversos equips que el va portar al Tenerife, el Màlaga, el Saragossa, l'Osasuna, l'Albacete i el Sabadell abans d'anar a parar al Cornellà. Tot i haver jugat a primera, la categoria on el de Canovelles és una institució és la segona A: hi ha disputat 412 partits, i només Quique Martín i Ninot n'han jugat més en tota la història. Poca broma. “La primera divisió ho absorbeix tot, i si no t'hi consolides pot semblar que no has fet res. Qui en sap de futbol, però, és conscient de la dificultat que té assolir aquestes xifres a segona A, i n'estic molt orgullós”, relata el mig, que es queda amb el curs 2007/08, en què va ser una peça clau per a l'ascens del Màlaga a primera: “Va ser el meu any més complet en l'àmbit esportiu.” Hidalgo pensa ara a reviure experiències i se li obren nous horitzons. Aquest cop, des de la banqueta.