De visitants espanten més
Nova revàlida per als de Machín, que visiten Mendizorrotza amb el convenciment que la millor versió l'ofereixen lluny de Montilivi
Amb només un punt de coixí sobre el descens, l'exigència per puntuar és molt alta
En la irrepetible temporada passada, el Girona ja va estar més fi a fora (42 punts) que no pas a Montilivi (40), tot i que Déu n'hi do el nivell que van oferir els de Machín en els dos escenaris, el propi i l'aliè. Enguany, la tendència de sumar més a fora s'ha accentuat una barbaritat (dels 14 punts que acumulen els gironins, 10 els han obtingut com a visitants). És per això que les sensacions prèvies a l'Alavés-Girona d'aquesta tarda no són dolentes, pel fet que els blanc-i-vermells solen donar el millor de si mateixos lluny de Montilivi, malgrat que Machín hi va introduir matisos: “Si em pregunteu pels partits de casa i de fora, us diré que hem fet millors actuacions davant la nostra afició que no pas a camp contrari. A l'estadi hem tingut més continuïtat, hem demostrat més jerarquia i hem estat a prop de guanyar tots els partits, però la falta d'eficàcia ens ha acabat condemnant sempre”. El partit contra el Lugo –els gallecs en van fer prou amb un xut a porteria per endur-se els tres punts– n'és un exemple. I aquell 0-1, que va deixar els gironins només un punt per sobre de la zona de descens, farà que el duel d'avui a Mendizorrotza sigui de molta exigència per als blanc-i-vermells, que estan gairebé obligats a puntuar per no caure en un dels quatre últims llocs i començar a percebre que les cames tenen plom.
El curs passat, quan les cames semblaven plomes, el Girona es va imposar per 0-3 en una demostració de solvència i efectivitat. Avui, el partit serà una altra història: “Ells també s'hi jugaven molt, perquè encara tenien possibilitats de play-off”, recorda Machín. “Però també s'hi juguen molt ara, com nosaltres. I tindran l'avantatge del suport d'una afició que els fa molt de costat. I l'Alavés no només és un equip intens, sinó que també defensa bé, té qualitat, desequilibri per banda, rematada, contundència.... Però nosaltres no ens espantem de res ni de ningú. I si alguna cosa tenim és que, almenys fins ara, sempre hem competit i mai no hem especulat amb el resultat”, diu Machín, que vol tornar de fora amb el quart triomf.
LA PRÈVIA
Eloi: “A tots ens agrada jugar”
Suplent en els dos últims partits de lliga, Eloi Amagat digereix amb resignació el fet d'estar a la banqueta. El cap de setmana passat, ni tan sols va disputar un minut, cosa que no li passava feia temps estant en condicions. “A tots ens agrada jugar i quan no ho podem fer ho intentem portar de la millor manera possible. No és fàcil quan estàs acostumat a jugar molt, però això sol demostra la gran competència que hi ha a la plantilla. I que s'hagin quedat sense viatjar jugadors com Alcaraz i Clerc és l'exemple que la competència és molt àmplia”, va argumentar el gironí, que no té clar si estarà avui a l'onze o haurà de començar el tercer partit seguit des de la banqueta: “Potser amb un pivot menys [referint-se al fet que Alcaraz s'ha quedat a Girona] tinc més possibilitats, però el mister té per costum amagar l'onze per tenir-nos a tots tan motivats com sigui possible”, va afegir-hi.
