Un partit impresentable
El Girona, sense actitud, no n'endevina ni una i avui pot caure en descens després de noranta minuts estrepitosos a Vitòria
Va jugar amb un home més des del minut 27 i hauria acabat amb dos futbolistes més els últims vint minuts si Mata no hagués picat l'ham o bé Machín l'hagués canviat a temps
Comencem-nos a treure del cap que aquest Girona és capaç de repetir el que va fer la temporada passada. Encara que conservi l'esquelet, la realitat diu que no s'han substituït jugadors clau. Es troba a faltar Cifu i Juncà en els carrils i molt especialment Sandaza en la davantera. Però tampoc no s'ha de perdre de vista que homes que van estar a un altíssim nivell i van ser molt i molt importants la temporada passada, començant per Becerra i acabant per Mata, però passant pels Granell, Pere Pons, Aday, Felipe i companyia, ni tan sols s'acosten a les prestacions que van oferir en el curs 2014/15. El Girona, de moment, sembla presoner d'aquell destí que diu que després d'un gran any n'arriba un de molt dolent. L'equip de Pablo Machín pot caure avui en zona de descens –i no és ni la tercera ni la quarta jornada, sinó la dotzena– després de fer ahir un partit paupèrrim a Vitòria i de no saber reaccionar a un gol encaixat en el minut 17, quan tenia encara una hora i quart per endavant. O, el que és pitjor, tampoc no va saber aprofitar la superioritat numèrica de què va disposar des del minut 27. I per reblar el desgavell, entre Mata i Machín (un per passerell i l'altre per no veure les coses a temps) van acabar d'espatllar el que semblava el millor escenari possible: jugar els vint últims minuts amb dos futbolistes més, cosa que hauria posat la remuntada en safata de plata. O potser no, perquè sense xutar és difícil poder aspirar a alguna cosa. Ni a Mendizorrotza, ni al Bernabéu ni al Camp Nou ni al camp del Singuerlín.
Un mal Girona
Els compassos inicials no van ser ni de tempteig. De seguida es va veure que el Girona oferia un perfil molt baix. L'Alavés tampoc no feia res de l'altre món i el partit tenia tots els ingredients de ser un matx indigerible, amb dos equips ben poc disposats a prendre riscos excessius i esperant l'errada del rival. Per desgràcia per al Girona, la pífia no va trigar a arribar. Toquero va fer de Neymar i va deixar en evidència Pol Llonch, incapaç de frenar un esportista amb més perfil de llenyataire que no pas de futbolista. L'exjugador de l'Athletic va assistir Juli en l'1-0 i l'Alavés, amb només 17 minuts, va tenir el partit exactament on volia.
Si ja era difícil d'explicar la inclusió de Pol Llonch en l'onze –què hi feia Javi Álamo a la banqueta, Machín?–, a partir de l'1-0 ja no tenia sentit que durés un minut més sobre la gespa. Tot i això, el tècnic, que aquest cap de setmana havia castigat Rubén Alcaraz, no el va rellevar fins al descans. També seria injust centrar totes les crítiques en l'exjugador de l'Espanyol per haver fallat en un marcatge: els deu companys que van sortir d'inici també van fer un partit entre pastós i molt deficient.
El Girona va tenir la sort de l'anada d'olla d'Einar Galilea. El jugador local, que havia fet mitja dotzena de faltes sense que l'àrbitre l'alertés per ben res, va cometre l'errada de creure's amb la impunitat total i va fer una entrada a destemps dos minuts després d'haver vist la primera groga. El Girona va tenir l'oportunitat de jugar més d'una hora amb superioritat numèrica, però va ser incapaç d'inclinar el partit cap a la porteria local. Aquí van aflorar totes les limitacions de l'equip de Machín. Ni profunditat pels carrils, ni futbol d'elaboració ni cap mena d'argument. Ni tan sols la pilota parada.
També és cert que l'Alavés va embardissar el partit tot el que va poder i una mica més. Amb un jugador menys, els jugadors locals van posar en pràctica l'evangeli Bordalás i van fer sortir de polleguera el Girona. Van tallar el ritme amb faltes i més faltes, van perdre tot el temps que van poder, van protestar cada acció i van jugar amb el rellotge. Toquero, fins i tot, va deixar planxat Lejeune amb un cop de puny a l'estómac sense pilota. I el Girona, mentrestant, va continuar amb un joc previsible, planer i sense cap tipus de malícia. De fet, la rematada més perillosa dels visitants va ser un rebuig defectuós de Sergio Mora que gairebé es va convertir en un autogol.
Ni reacció ni cervell
El Girona té el mal costum d'hipotecar sempre algun canvi, cosa que a la llarga impedeix a Machín fer algun moviment molt més necessari. El tècnic va gastar un primer canvi (Álamo per Llonch) que no hauria d'haver fet si el canari hagués jugat d'inici. La segona substitució va ser natural (Jairo per Felipe) i la tercera, desconcertant (Coris per Alcalá). Perquè quan estàs perdent, el primer que et preguntes quan veus la banqueta és: per què carai no ha sortit Rubén Sobrino?
Amb un home menys, l'Alavés va continuar posant romegueres al partit, però la cosa se li va escapar de les mans quan Pacheco va veure la segona groga i va deixar amb deu el seu equip amb 21 minuts (més l'afegit) per endavant.
Era l'escenari ideal per al Girona. Machín, però, ja havia perdut l'ocasió de rellevar Mata, que amb una targeta passa a ser un jugador doblement perillós (per al rival i per al propi equip). I el madrileny va trigar dos minuts a picar l'ham de Manu García, que li va provocar la segona targeta groga i l'expulsió. I, es clar, no és el mateix jugar onze contra deu que onze contra nou, però la superioritat de dos homes va ser vista i no vista. I amb deu contra nou, el Girona va continuar espès. Ni va trobar espais ni va inquietar l'Alavés més enllà d'un domini absolutament estèril, ni va posar a prova Pacheco amb xuts amb malícia ni va sembrar el pànic a Mendizorrotza. De fet, ni tan sols va fer pessigolles a l'Alavés, que va continuar fent la seva i desactivant un per un tots els intents dels gironins, que no només van exhibir limitacions futbolístiques, sinó també una falta de lideratge dins i fora de la gespa.
GIRONA: Becerra; Kiko
Olivas, Alcalá (Coris, 69'), Lejeune; Pol Llonch (Javi Álamo, 46'), Borja García, Pere Pons, Granell, Aday; Felipe (Jairo, 61') i Mata.
ALAVÉS: Fernando Pacheco; Carpio, Pelegrín, Einar Galilea, Raúl García; Manu García, Sergio Mora, Kiko Femenia (Estrada, 61'); Juli (Beobide, 69'), Toquero (Bprda, 90') i Pacheco.
