El Girona no arribarà gaire lluny si no millora de seguida la mitjana de 0,84 gols per partit, que de moment el situa en els últims vagons, els que tenen més números per descarrilar. Amb només onze gols després de tretze partits –curiosament amb aquest mateix balanç el Lugo ha sumat sis punts més i està en zona de play-off–, el conjunt de Pablo Machín està a anys llum de les prestacions que va oferir el curs passat, en què en aquestes mateixes dates ja havia marcat el doble de gols (22) i no s'havia quedat ni un sol enfrontament en blanc (enguany, de moment, ja en són sis).

Números a banda, les sensacions també són ben irregulars. Feia una setmana, el Girona s'havia atipat de fer ocasions contra el Lugo, però dissabte a Vitòria va tenir molts problemes per inquietar la porteria de Fernando Pacheco, que gairebé no va haver d'intervenir malgrat que l'Alavés es va quedar amb deu jugadors des del minut 27 i va jugar amb nou els 21 darrers minuts. A Mendizorrotza, el balanç del millor visitant del grup va ser tan preocupant com a Tarragona (1-0), a Miranda (1-0) i fins i tot a Leganés (malgrat el 2-2 final, el Girona no va fer el primer xut entre pals fins més enllà del minut 80). Irregularitat a banda, hi ha la percepció que el 3-5-2 comença a fer figa. O el Girona no l'executa amb la mateixa energia i convicció que la temporada passada o els rivals li han pres la mida. O les dues coses.