La pilota no ho és tot
Més acostumat i còmode robant la pilota i fent mal amb transicions ràpides, el Girona treballa per trobar solucions quan la té
Els rivals cedeixen a l'equip de Pablo Machín molta més possessió que la temporada passada
El respecte que es va guanyar el Girona pel magnífic paper de la temporada passada s'ha traduït en l'assumpció de més possessió de pilota. Els rivals, amb més precaucions i conscients que les transicions un cop robava la pilota eren una de les millors virtuts del conjunt gironí, han tendit a cedir-li la iniciativa. I com que uns quants se n'han sortit amb bons resultats, especialment a Montilivi, la tendència s'ha anat generalitzant. Ara que té més la pilota, el Girona ha de trobar la manera d'optimitzar-la i fer-la productiva, un repte d'altura per a un equip que se sol sentir còmode quan té espai per córrer.
Sense diferències exagerades, que costen molt de trobar a segona A, el Girona ha manat en la possessió de la pilota en els sis partits de lliga a Montilivi. A equips fets per pujar a primera, com l'Almeria i el Saragossa, no els ha fet res cedir el domini de la pilota als de Machín. I encara menys al Lugo, que arribava amb l'etiqueta de ser un equip amb bon tracte de la pilota, i hi va renunciar de manera exagerada, sobretot en la segona part, en què va tenir la fortuna de marcar un golàs i endur-se els tres punts, gràcies a la falta de punteria dels locals.
Fins i tot a camp contrari, el Girona ha hagut d'assumir més possessió de la que solia tenir. A Vitòria, el partit va estar condicionat perquè l'Alavés va jugar més d'una hora en inferioritat numèrica. Però també a Tarragona, i de manera exagerada després de l'1-0 del Nàstic, el Girona va tenir molta més estona la pilota, però el domini va ser del tot improductiu. Dels set partits a camp contrari, només n'hi ha un en què els gironins van tenir força menys possessió que el rival. Va ser a El Sadar, on l'Osasuna va buscar amb insistència l'empat durant la segona meitat, després del gol de Rubén Alcaraz. A Leganés també va predominar el domini local, tot i que per possessió no va ser tan exagerat.
Necessitat assumida
El Girona és conscient que necessita trobar millors solucions a l'hora d'atacar defenses tancades, perquè s'hi pot continuar trobant. “És el que ens està passant aquest any. Se'ns tanquen al darrere, ens donen el control del joc i potser no estem acostumats a fer-ho. Ens està costant, però estem millorant. Hi ha partits en què hem estat molt bé, com l'últim a casa contra el Lugo, i si continuem així i entren les ocasions, tot anirà bé”, explica Pere Pons. Fix al mig del camp tant el curs passat com aquest, el jugador de Sant Martí Vell és un dels que ha viscut en primer pla el canvi. I més arran del retoc al mig del camp, ja que ha passat de jugar sol davant de la defensa a fer-ho en un doble pivot, des que Borja García juga més aviat de mitja punta. “Jugant al doble pivot em passen més pilotes. Ara les meves passades són una mica més arriscades i ofensives, i no hi estic tan acostumat. És un aspecte més a millorar i crec que hi puc rendir-hi bé”, explica.
Els jugadors del Girona tenen clar quins són els seus punts forts: “Sabem que som bons quan robem la pilota, quan fem transicions ràpides, quan ataquem per minuts semblem un huracà. Farem això, intentar ser intensos i robar la pilota a l'Albacete, que li agrada sortir amb la pilota jugada”, assegura Carlos Clerc. “Pel sistema que fem servir, potser som millors quan tenim espais, per sorprendre a partir dels carrils i amb els davanters trencant l'esquena dels laterals. Hi estem més còmodes, però també treballem als entrenaments com treure la pilota des del darrere i moure-la quan el rival es tanca”, afegeix el jugador cedit per l'Espanyol. A diferència del plantejament teòric del rival de diumenge, la majoria dels que s'ha trobat l'equip fins ara han pres més precaucions de les habituals. I amb més possessió, al Girona li ha costat més fer mal. “És molt complicat. Tothom veu que al Barça se li tanquen, i nosaltres no som el Barça, ni de bon tros. Si ens ho fan, intentarem buscar superioritats a les bandes, on som forts, i posar pilotes a l'àrea, que és on passen les coses. I tenim davanters que tenen molt de gol”, assegura Pere Pons.
“Que no s'allargui més”
“Som els primers que volem aconseguir la primera victòria a casa, tant per l'afició com per nosaltres mateixos”, diu Pere Pons, que admet que allargar més la sèrie sense victòries a casa –els sis partits de lliga, que s'afegeixen als dos últims partits del curs anterior– seria molt contraproduent: “Pot ser que hi hagi una mica d'ansietat, també per tot el que ens envolta. L'hem d'assimilar i que no es manifesti al joc, perquè precipitar-nos i posar-nos nerviosos no seria bo.” Clerc és optimista: “Ja es veu als entrenaments que la intensitat és molt alta. Tenim ganes que la gent vegi guanyar el Girona”, explica l'esquerrà, que relativitza la seva intermitència a l'onze: “És el que toca. L'equip és competitiu, una setmana et toca jugar i l'altra no. El més important és tenir al cap a lloc i no defallir, perquè l'equip ens necessita a tots.”