Mutacions des de la base
Treballant sempre a partir del 3-5-2, el Girona s'ha reestructurat cap a la línia de quatre en diversos partits, mai d'inici
A Tenerife, l'equip es va saber adaptar bé al nou dibuix, malgrat la inferioritat numèrica
Els entrenadors que s'han d'enfrontar al Girona solen destacar les peculiaritats de l'esquema de joc que Pablo Machín va instaurar des de la seva arribada. Amb el 3-5-2, el Girona es va revifar fins a la permanència en la primera temporada i va excel·lir en la següent. Ara que li costa més i que està transitant amb obstacles, més a prop de les brases que de la zona noble, l'equip manté el patró i mira d'imposar els seus senyals d'identitat, malgrat que els rivals el tenen cada cop més estudiat. I tot i que d'entrada la idea és sempre la mateixa, Machín ja ha recorregut diverses vegades a retocar el dibuix amb el partit madur. A Tenerife, més que mai, perquè l'equip va jugar més estona amb una línia de quatre jugadors al darrere (a partir de l'últim tram de la primera meitat) que amb els tres centrals.
El Girona ja havia passat del 3-5-2 al 4-4-2 a Anduva, a partir de la meitat de la segona part, en un partit en què l'equip no es va sentir còmode i va patir durant una bona estona les envestides del Mirandés, que jugava amb un esquema també molt peculiar i que va trobar premi en la recta final (1-0). En una altra sortida, a Butarque, els gironins van ser dominats amb claredat pel Leganés. Machín, per mirar de provocar un tomb en el desenvolupament del partit, i empès també pels problemes al carril dret –Aday va haver de demanar el canvi en arribar al descans–, va passar al 4-4-2 només de començar la segona meitat.
A l'Heliodoro Rodríguez López el moviment de peces no estava relacionat ni amb absències ni amb problemes físics. El Tenerife va jugar amb dos extrems molt ofensius, amb molta més missió d'atacar que responsabilitat defensiva. Una prova exigent per als centrals gironins, més acostumats a repartir-se els marcatges i estar pendents de les cobertures. A Tenerife, Kiko Olivas es va emparellar amb Omar; Lejeune, amb Suso, i Alcalá, amb Pedro Martín. Tampoc és que els locals trobessin la manera d'arribar amb facilitat davant de Becerra, però feia la sensació que el Girona estava assumint molts de riscos al darrere, accentuats arran de la targeta groga a Lejeune. Tot plegat va conduir Pablo Machín a retocar l'esquema i fixar una línia de quatre defenses, amb Kiko Olivas al lateral dret, Alcalá i Lejeune a l'eix i Clerc a l'esquerre. I, per davant dels laterals, Javi Álamo i Felipe Sanchón, en un 4-4-2 molt nítid. El moviment de peces va arribar en la recta final del primer període, just abans del 0-1 de Rubén Sobrino i la resposta, a pilota aturada, del Tenerife. Machín va mantenir el dibuix després del descans, i l'únic que va provocar en l'esquema l'expulsió de Javi Álamo tan aviat (55') va ser la pèrdua d'una peça al davant, perquè les dues línies de quatre es van mantenir. I, tot i la inferioritat, el Girona es va adaptar bé al nou dibuix tàctic. Amb força menys protagonisme d'Omar i Suso, els gironins va tenir les idees més clares que el Tenerife i fins i tot van ser capaços de generar perill desplegant-se al contraatac.
Perfils i alternatives
La línia de quatre defenses és un recurs per a partits ja arrencats. No fa la sensació que Machín es plantegi aplicar-la d'entrada, perquè treballa sempre a partir del 3-5-2, però es comença a apuntar com a alternativa. El retoc, això sí, requereix l'adaptació de perfils que no són específics, perquè no hi ha cap lateral dret pur a la plantilla. Qui més s'hi ha trobat, i prou còmode, és Kiko Olivas, l'únic jugador de camp que no s'ha perdut ni un minut més i un dels que millor rendiment estan oferint. Machín té altres alternatives, com ara Pol Llonch, Aday i fins i tot Coris, malgrat que els dos últims tenen vocació ofensiva. Als altres centrals, en canvi, costaria més veure'ls al lateral. De fet, si s'acabés apostant gaire per una línia de quatre hi hauria excedent a l'eix, perquè hi ha sis centrals a la plantilla, dels quals dos no solen entrar ni en les convocatòries (Carles Mas i Marcelo). Richy, a l'ombra d'Alcalá, Kiko Olivas i Lejeune, va entrar diumenge en el temps afegit.
RECONVERTIT
Sense cap lateral dret pur, Kiko Olivas s'hi ha sabut adaptar quan ha fet faltaPATRÓ ALTERAT
Intocable el curs passat, el 3-5-2 ha estat arraconat en tres sortides, cada cop més estonaNova baixa d'Álamo, intermitent
Els moviments en l'esquema han coincidit amb la dificultat de consolidar els dos carrils, demarcacions prioritàries del 3-5-2. A l'esquerra, Clerc ha encadenat dues titularitats just després de quedar fora de la llista, i no fa la sensació que s'hagi garantit el lloc. I a la dreta, Javi Álamo tornarà a ser baixa, ara per sanció (confirmada ahir), per rebre el Còrdova. El canari, que ja es va perdre cinc partits (i els dos següents va ser suplent) perquè el van operar del menisc extern del genoll, no troba continuïtat en un lloc en què el curs passat Cifuentes no va haver ni de descansar. Els perfils de tots dos són ben diferents, perquè Álamo té molta qualitat amb la pilota als peus però li costa recular i assumir responsabilitats defensives. Cifu, en canvi, no parava de córrer amunt i avall, tot i que li faltava precisió a la línia de fons.