El futbol de base a Catalunya
El planter de referència
Segons els experts, el futbol de base que es practica a Catalunya és un dels que tenen més nivell i competitivitat de tot l'Estat
En els últims anys s'ha viscut un gran increment de jugadors catalans en edat juvenil, o fins i tot menors, que han volgut provar sort en conjunts de fora de les nostres fronteres
“Catalunya és un dels llocs on es treballa millor el futbol de base i, a més, hi ha molta competitivitat.” Aquesta afirmació no la fa un qualsevol; és de Manolo Romero, observador del Real Madrid a Catalunya des de fa, ni més ni menys, que vint temporades. I és que, a banda del Barça i l'Espanyol, dos dels millors planters del futbol de la península, Catalunya és una referència pel que fa al desenvolupament de joves futbolistes i una de les zones on més observadors hi ha. “Abans érem pocs, però des de fa un temps equips com el Còrdova i el Las Palmas i la majoria d'equips anglesos tenen observadors instal·lats aquí”, explica Romero.
Qui no té cap observador al territori –per falta de pressupost– però coneix la zona com ningú és Josep Manel Casanova, actual director de La Academia del Màlaga. I confirma la teoria de Romero: “A Catalunya sempre hi ha hagut molt nivell en la base; m'agrada la serietat que hi ha, que la gent és molt professional i tenen molt compromís.” Segurament per això Catalunya és una de les zones que més futbolistes menors d'edat exporta fora de les seves fronteres, uns moviments que han crescut en els últims anys. “Hi ha regions com Andalusia o Extremadura en què als nens els costa menys sortir de casa; en canvi, els bascos i els gallecs són més reticents a deixar casa seva... Catalunya es troba en el primer grup”, explica Casanova, que en aquests cinc anys a Màlaga ja ha fet arribar una desena de jugadors catalans, tot i que tampoc no creu que les joves promeses del Principat tinguin qualitats diferents de les de la resta de regions espanyoles.
El madridista Manolo Romero, en canvi, sí que va una mica més enllà. “Els jugadors d'aquí són extremadament competitius; potser els jugadors andalusos o els canaris són més talentosos, però el ritme, la intensitat i la competitivitat que tenen els nois d'aquí només es pot trobar en comunitats com ara el País Basc, el País Valencià o Madrid”, confessa Romero. Una competitivitat que atribueix, sobretot, al nivell de tots els equips que competeixen amb els dos grans: “És cert que la majoria de competicions les guanyen o el Barça o l'Espanyol, però els equips que hi ha darrere tenen un nivell molt alt i treballen molt bé.”
“A Catalunya –hi afegeix– hi ha una cosa molt bona que no passa en altres llocs: aquí, quan acaben els partits, els entrenadors de base no se'n van a casa, sinó que van a altres camps a veure partits i jugadors”, una dedicació que ha fet augmentar enormement el nivell del futbol a Catalunya, com ho demostra, per exemple, que el Cornellà hagi estat els dos últims anys consecutius el representant espanyol a la Danone Nations Cup. Per això no hauria d'estranyar que els equips de fora es fixin en els nois d'aquí i que aquests busquin la fortuna que aquí no sempre poden trobar.