LUSO DELGADO
EXJUGADOR DEL GIRONA, ARA AL CÒRDOVA
“El pas al mig va ser el meu canvi més determinant”
“El cop anímic va ser molt dur, però queda molta lliga i em sembla un dels equips més difícils, sens dubte”
“Va ser un any difícil, però l'experiència va ser molt especial”
Luis Eduardo Luso Delgado (Saragossa, 4/12/1984) va arribar a Montilivi sense experiència a segona A. S'hi va estar tres temporades, i tot li va canviar en l'última, en què Rubi el va fer passar del lateral dret al mig del camp. Va ser un dels puntals i va fitxar pel Còrdova, amb el qual torna avui a Montilivi després d'haver viscut una temporada a primera (18 partits i 1.398 minuts).
Arriba el líder a Montilivi. Es consideren un dels grans favorits a l'ascens?
Ara mateix, el lideratge encara és bastant anecdòtic. Queden moltes jornades i fins ara s'ha vist que és difícil mantenir-se al primer lloc, però és evident que si hi som és perquè alguna cosa hem fet bé. I esperem mantenir-nos-hi tant temps com puguem. El Còrdova acaba de baixar de primera i, per tant, sempre és un candidat a tornar-hi. Però està tot tan igualat en la classificació i hi ha tan poca diferència entre els equips i les plantilles, que es fa difícil dir-ho.
Pujar és una obligació?
Pel club, per l'afició, per la ciutat i per la plantilla, creiem que sí que ens hem de posar la meta d'estar com més amunt millor. No parlaré d'ascens directe, però el play-off sí que és un objectiu que el club té marcat. Hem vist casos d'equips que baixen, no s'adapten i els va molt malament. De moment, li està passant a l'Almeria, que ningú ho hauria previst.
Acaba de viure una experiència a primera, tot i que ha estat curta. Què en destaca?
Per mi va ser molt especial. Va ser un any difícil, perquè no es van fer les coses tan bé com s'haurien d'haver fet, per part de tots, tant de la plantilla com de qui la va formar i dels entrenadors. Hi va haver una mica de tot. En l'àmbit personal, però, va ser un èxit, després de tants anys jugant a segona B i fins i tot a tercera. A Girona ja vam lluitar molt per pujar, després vaig venir a Còrdova i vam aconseguir l'ascens la primera temporada. I viure aquesta experiència que feia tant de temps que estava buscant, de competir contra els millors jugadors i en els millors estadis, va ser molt bonic.
Què els va fallar? Massa canvis?
Sí. La configuració de la plantilla no va ser bona, i el vestidor no va estar tan unit com es necessita. Érem 26 jugadors, i el perfil dels fitxatges era de gent jove cedida per altres clubs. Era difícil de gestionar, i quan els resultats no van funcionar, tot es va girar en contra. Va ser una suma de factors.
Hi ha molta diferència de nivell de segona A a primera?
A primera et deixen jugar una mica més. Potser no hi ha tanta pressió ni tanta pilota dividida, però del mig camp en endavant hi ha molta velocitat i qualitat. I els jugadors són tots privilegiats, en l'aspecte tàctic i en el físic.
És un dels capitans, senyal que s'hi ha adaptat bé.
Sí, sóc el segon capità. És el meu tercer any aquí i m'hi sento important, tant al vestidor com al terreny de joc. Estic content; sempre agrada que se't valori.
Li faria mandra tornar al lateral?
Per una situació d'emergència, sempre estic disposat i preparat per ajudar l'equip. Hi havia jugat molt de temps i l'aspecte tàctic més o menys el tinc controlat i, tot i que em veig com a mig centre, no em faria res situar-me al lateral en alguna situació extrema, de necessitat.
Segurament el tècnic o alguns companys ni s'imaginen que era lateral...
Hi ha gent que no ho sap. Els dic que vaig jugar de lateral dret fins a 28 anys i se sorprenen molt. Jo també em sento molt més a gust al mig del camp. I considero que, des d'aquell any de Rubi, el meu rendiment va pujar bastant. Estic molt content en aquesta posició, que ja havia provat en algun cas excepcional abans d'arribar a Girona, però mai havia acabat de fer el pas.
Deu ser el canvi més significatiu de la seva carrera.
He passat per totes les categories, des de tercera divisió fins a primera, i normalment he estat uns tres anys en cada club. I el canvi més determinant potser sí que és aquest. Perquè, tot i que sembli senzill, un canvi així sempre és una mica dràstic.
L'enorgulleix veure Rubi a primera?
I tant. Ha estat el millor entrenador que he tingut en la meva carrera i m'alegro que li vagi bé. No només per l'afinitat que hi tinc, sinó per com és de treballador i per com de bé veu el futbol, mereix estar a primera.
Quin record té de Girona?
Sempre ho recordo amb un somriure. Van ser tres anys magnífics, em van donar l'oportunitat de jugar a segona, van confiar en mi, hi vaig aprendre molt i hi vaig conèixer gent extraordinària. Tinc molta estima a la ciutat i a la gent que vaig conèixer. El tercer any va ser el més bonic, el que vaig aprendre més i més futbolista em vaig sentir. I l'afició es va bolcar amb l'equip. Va ser espectacular com ens vam sentir els jugadors. Vam detectar un canvi d'actitud en l'afició. La llàstima va ser no pujar.
Encara més a prop van tenir l'ascens fa mig any. Creu que serà difícil d'oblidar aquell cop?
El futbol a vegades és així de cruel. El Girona no mereixia un final tan tràgic després d'una temporada tan espectacular. Però no hi ha més remei que aixecar-se i extreure'n les coses positives, que n'hi va haver moltes. Fer tot el que van fer és per valorar-ho molt. Esperem que el futbol li torni el que li deu.
L'inici del Girona és irregular. Els pesa aquell cop, o potser els rivals el coneixen massa?
Que el cop anímic va ser dur és innegable. I també és veritat que han marxat peces importants, com Sandaza, Cifu i Juncà. Tot i això, tenen un sistema de joc molt treballat, molt assimilat, saben a què juguen i la majoria es coneixen molt bé. Mirar la classificació ara no és gaire real. Queda molta lliga i està tot molt condensat. Un partit guanyat et fa pujar cinc llocs. Tot i no estar en el seu millor moment, el Girona em sembla un dels equips més difícils de la categoria, sens dubte.
Creu que encara no hem vist Borja García?
Sí, és un jugador diferent. Quan s'adapti bé a l'esquema, a la manera de jugar, als companys i a tot, es veurà un jugador boníssim. Té similitud amb Jandro, com a mitja punta d'última passada, de bons controls, de bona visió i de saber-se girar. Té detalls de crac, i podria treure a Girona la seva millor versió.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.