Estat de desgràcia
El Girona juga 75 minuts a molt bon nivell, però el Còrdova en fa prou amb cinc d'inspiració per assaltar Montilivi
Els locals, amb una gran primera part i un tram final ple de cor, ho intenten tot i acaben assetjant la porteria de Razak, el millor del seu equip
Tercera derrota del curs a casa, on els de Machín ja han cedit disset punts aquesta temporada
Només l'estat de gràcia del Còrdova i el de desgràcia del Girona expliquen el partit d'ahir. Els de Machín no en van fer prou amb 75 minuts a molt bon nivell (la primera part va ser notable i l'última mitja hora, de setge permanent contra la porteria de Razak) per sumar ni un trist empat, mentre que els andalusos en van fer prou amb cinc minuts d'inspiració per endur-se els tres punts de Montilivi, on sembla que hi hagi fenòmens paranormals perquè el Girona ha tingut ocasions de guanyar els vuit punts que hi ha jugat –sí, els vuit– i, en canvi, ja ha vist volar disset punts del seu estadi, on dissabte vinent hi ha de tornar a jugar, ara ja amb més pressió que mai i l'obligació de derrotar sí o sí l'Elx.
Domini i inoperància
Des del primer minut es va veure un Girona decidit a cruspir-se el líder. Els locals van sortir sense reservar ni un bri d'energia i van accelerar d'entrada. Abans del minut 10, Aday ja havia trencat tres vegades la cintura del seu marcador i havia enviat tres pilotes malignes a l'àrea. Sense un paper amb tant de protagonisme, a l'altre carriler, Clerc, també se'l veia fi per l'esquerra. Ple d'intensitat i amb un molt bon sentit de la pressió, el Girona es va fer amo i senyor del partit i va jugar pràcticament els primers 45 minuts a la parcel·la rival. Si el 0-0 no es va alterar va ser perquè Jairo va enviar als núvols una passada de la mort de Felipe quan tenia tota la porteria per a ell (25') o perquè Razak es va trobar gairebé sense voler un cop d'esperó de Sobrino quan el gol ja es cantava a la grada (29'). Van ser les dues ocasions majúscules, tot i que, d'arribades, el Girona en va generar unes quantes més. El Còrdova, per la seva part, es va limitar a aguantar les embranzides dels locals. I a sobreviure. El 0-0 en el descans només era una magnífica notícia per als cordovesos, que no van demostrar en absolut la seva situació de privilegi a la taula.
Gir total en cinc minuts
La sortida del Girona després del descans no va ser com la de l'inici de partit. Per desgràcia, va coincidir amb una posada en escena més agressiva del Còrdova, que probablement va rebre una estrebada d'orelles per part del seu tècnic en la mitja part. El cas és que els andalusos es van trobar amb un 0-2 fent ben poca cosa. Els dos gols visitants van arribar precedits de dues grans intervencions de Becerra, que va forçar dos córners que van ser letals. En el primer, els locals ja havien allunyat el perill fins que Dalmau va robar la cartera a Felipe –els locals van reclamar falta– i va iniciar l'acció del 0-1, on hi va haver més errades gironines. En el segon, la rematada de cap d'Andone va ser neta. Massa neta.
Final trepidant
Tot i el 0-2, el Girona no es va donar per mort. Va continuar, això sí, uns minuts ben grogui. No només els jugadors, sinó també els que havien de moure fitxa. Ja sigui perquè Machín no era a la banqueta o perquè el 0-2 també va deixar mig estabornits els tècnics, no va ser gaire normal que Jaime Mata trigués deu minuts a ingressar a la gespa i que Borja García i Coris saltessin a jugar 17 minuts després que Becerra hagués encaixat el segon gol. Veient després el que van donar i com va canviar el ritme de partit amb els canvis, va ser un temps perdut molt car.
Fent un pas enrere, el Còrdova també va ajudar al fet que el Girona s'animés. Els locals van acabar prenent tots els riscos del món (va acabar amb sis jugadors de tres quartes parts de camp cap amunt) i haurien pogut posar el peu al coll al Còrdova molt més abans si l'àrbitre no hagués invalidat l'1-2 a Alcalá (81'). Tot i això, el Girona no va deixar d'insistir, de trepitjar l'àrea i de posar a prova Razak, el millor del seu equip. Però el porter visitant només va poder ser batut de penal per Mata. El Girona va tenir vuit minuts (n'hi va haver quatre d'afegit, que al final van ser cinc, tot i que escassos després del xou que va muntar Andone per perdre temps) per intentar salvar un punt, que fins i tot hauria estat poc botí després del partit que van fer els locals. Però no va arribar ni el 2-2.
CÒRDOVA: Razak; Dalmau, Deivid, Rafa Gálvez, Abel Moreno; Nando (Pedro Ríos, 63'), Víctor Pérez, Luso, Fidel; Xisco (Markovic, 74') i Andone (Raúl de Tomás, 92').
GIRONA: Becerra; Kiko Olivas (Borja García, 75'), Alcalá, Lejeune; Aday, Pere Pons, Granell, Clerc (Coris, 75'), Felipe; Jairo (Mata, 68') i Rubén Sobrino.