El pròxim, també a casa

Amb poc temps per digerir l'1-2, el Girona ha de començar a preparar el següent compromís de lliga, que també serà a Montilivi. Lluny de veure-ho com un problema, Pere Pons ho veu com la possible solució. “A mi em motiva jugar a casa. Tenim ganes de tornar a fer un bon partit, com el de diumenge o molts dels anteriors, i oferir una victòria a l'afició”, reflexiona el migcampista, que se'n fa creus que el Girona vagi a pas de tortuga a l'estadi (0,87 punts per partit). “Crec que estem jugant millor a Montilivi que a camp contrari. I, malgrat que els rivals es tanquen més i ens donen la pilota, penso que estem trobant la continuïtat en la possessió i les ocasions. Només falta que entrin, però estic convençut que acabaran entrant”, va afegir-hi.

Tampoc no troba cap explicació lògica al 7 de 24 el central Pedro Alcalá. “Si mirem tots els partits, un per un, hem estat superior a tots els rivals. Podríem tenir molts més punts i estar ficats de ple en la part alta”, afirma. La realitat, però, situa el Girona en el penúltim lloc de la classificació de locals. Només l'Osca, que ha sumat sis punts a l'Alcoraz, empitjora els registres dels gironins.

Comparacions perdudes

Mai després de vuit partits a casa el Girona havia cedit tants punts com els disset actuals. I això que hi ha cursos molt deficients a Montilivi en què l'equip va acabar perdent més de 30 punts al seu estadi (32 la temporada 2013/14 i 33 la 2009/10, la pitjor fins ara com a local (8 victòries, 6 empats i 7 derrotes a final de curs).

És clar que, per malament que ho faci, segurament no empitjorarà els 13 punts que va sumar l'Alacant 2008/09 o els 15 del Nàstic 2011/12. El que està clar és que, agafant com a referència els vuit últims anys, el pitjor local ha acabat descendint (i molts dels equips com a cuers) amb l'única excepció del Nàstic 2009/10.