La nit i el dia
No s'ha jugat ni mitja volta, però el Girona ja no pot aspirar a repetir el gran any de Rubi a Montilivi, on l'equip només va cedir 15 punts en tota la lliga
En els set cursos precedents a la categoria de plata, els 17 punts que ja han volat de l'estadi després de vuit partits no tenen precedent
Curiosament, té el balanç de gols equilibrat: 9 a favor i 9 en contra
Temporades extremes a Montilivi: la 2012/13 (la del primer play-off, amb Rubi al capdavant) i l'actual, la 2015/16. Són, fins ara, la millor i la pitjor des que el Girona juga a segona divisió A. I l'equip de Pablo Machín només té a l'abast evitar que sigui el pitjor curs a l'estadi, perquè ja és matemàticament impossible arribar a la xifra de 48 punts que va sumar fa tres cursos davant la seva afició. Ni guanyant els tretze partits que queden (39 punts!) n'hi hauria prou per arribar-hi. Quedaria amb 46.
“És el conte de sempre. Si fos per mèrits, guanyaríem tots els partits. Però la realitat és que s'ha de posar la pilota a dins”, va comentar Machín després de l'1-2 contra el Còrdova, tot i que la reflexió serveix per a tots els enfrontaments que el Girona ha jugat a casa menys per a l'únic que ha guanyat (el 3-0 contra l'Albacete). A l'equip li està passant just el contrari que fa tres anys, quan amb Rubi al capdavant els festivals a Montilivi estaven garantits. Els números del curs 2012/13 a casa van ser espectaculars, amb 15 victòries en 21 partits, 47 gols a favor i nou partits a l'estadi havent marcat tres o més gols (i manetes contra el Las Palmas, el Recreativo i el Múrcia). També hi va haver una taca negra, d'infaust record, que va ser el 2-4 contra el Xerez, molt present a la memòria de tothom fins que el Lugo va escriure un episodi encara més greu i ja difícilment superable.
El pròxim, també a casa
Amb poc temps per digerir l'1-2, el Girona ha de començar a preparar el següent compromís de lliga, que també serà a Montilivi. Lluny de veure-ho com un problema, Pere Pons ho veu com la possible solució. “A mi em motiva jugar a casa. Tenim ganes de tornar a fer un bon partit, com el de diumenge o molts dels anteriors, i oferir una victòria a l'afició”, reflexiona el migcampista, que se'n fa creus que el Girona vagi a pas de tortuga a l'estadi (0,87 punts per partit). “Crec que estem jugant millor a Montilivi que a camp contrari. I, malgrat que els rivals es tanquen més i ens donen la pilota, penso que estem trobant la continuïtat en la possessió i les ocasions. Només falta que entrin, però estic convençut que acabaran entrant”, va afegir-hi.
Tampoc no troba cap explicació lògica al 7 de 24 el central Pedro Alcalá. “Si mirem tots els partits, un per un, hem estat superior a tots els rivals. Podríem tenir molts més punts i estar ficats de ple en la part alta”, afirma. La realitat, però, situa el Girona en el penúltim lloc de la classificació de locals. Només l'Osca, que ha sumat sis punts a l'Alcoraz, empitjora els registres dels gironins.
Comparacions perdudes
Mai després de vuit partits a casa el Girona havia cedit tants punts com els disset actuals. I això que hi ha cursos molt deficients a Montilivi en què l'equip va acabar perdent més de 30 punts al seu estadi (32 la temporada 2013/14 i 33 la 2009/10, la pitjor fins ara com a local (8 victòries, 6 empats i 7 derrotes a final de curs).
És clar que, per malament que ho faci, segurament no empitjorarà els 13 punts que va sumar l'Alacant 2008/09 o els 15 del Nàstic 2011/12. El que està clar és que, agafant com a referència els vuit últims anys, el pitjor local ha acabat descendint (i molts dels equips com a cuers) amb l'única excepció del Nàstic 2009/10.
46
punts
si guanyés els 13 partits a casa
REACCIONS
Breu xerrada amb els titulars
Després de la sessió d'ahir al camp annex, que va ser exigent per als suplents i per als no convocats, Machín va cridar els jugadors que havien estat titulars el dia abans contra el Còrdova i va mantenir-hi un breu intercanvi d'impressions. Els onze havien fet, paral·lelament, el típic entrenament de recuperació. La plantilla té avui festa i demà treballarà a Peralada.