Abonats a la persistència
El cos tècnic del Girona insisteix a ser fidel a la idea de joc
“Estem preocupats perquè no guanyem, però no pas pel joc, perquè solem generar més que els rivals”, explica el segon entrenador, que apunta la falta d'eficàcia com a fre
El pèssim balanç de punts a Montilivi obliga el Girona a estar més pendent del marge que té respecte a la zona de descens que no pas a fer comptes sobre expectatives gaire ambicioses. Sense haver enllaçat dues victòries i un cop fet un altre pas enrere a casa, després d'haver-hi celebrat la primera victòria de la temporada, l'equip mira de trobar la manera d'accelerar el pas amb la sensació que rep més càstig del que mereix. “Mires els partits i tenim més possessió, més arribades i més ocasions de gol, excepte en algun partit puntual. Però els rivals ens fan mal amb poca cosa i nosaltres no.” És l'anàlisi del segon entrenador, Jordi Guerrero, que segueix el mateix discurs que Pablo Machín, que explicava després del partit contra el Còrdova que ho fan “tot molt bé fins a arribar al final”, a materialitzar les jugades.
“Falta més definició, més eficàcia. A vegades fa riure, però són dinàmiques i, pel que sigui, no som capaços de fer gol”, assenyala Guerrero, que té clar que la persistència és el camí que s'ha de seguir. “Em deia un jugador del Còrdova que tenien la confiança que si generaven dues ocasions en transformarien una. La idea és aquesta, intentar ser més eficaços. Perquè el treball és bo i la idea de joc ens està anant bé. Fem mal als equips, com es va veure en la primera part contra el Còrdova, i a ells els costa fer-nos-en”, explica l'arbucienc, que lamenta el botí que diversos rivals s'han endut de Montilivi. “Potser les coses s'acabaran girant i farem una segona volta d'escàndol a casa, però fins ara els resultats ens han castigat massa tenint en compte el que hem fet.”
El Girona continua apostant pel 3-5-2, tot i que no és l'únic equip que hi juga. “L'Osasuna sol jugar amb tres centrals. El Mirandés, també. El Lugo hi ha jugat en fases de partits, i l'Albacete, sense ser el mateix, fa recular un pivot en la sortida de la pilota”, explica Guerrero, que defensa l'esquema tot i que valora el 4-4-2 com a recurs puntual –“a Tenerife ens va funcionar bé”– i reconeix que el respecte guanyat de la temporada passada els està condicionant.