Intermitència sobtada
Ara rival. Cifu, a qui el Girona va voler retenir després de ser l'amo del carril dret, fa coincidir el retorn a Montilivi amb l'única fase en què no és fix
Intocable la temporada passada amb el Girona, Miguel Ángel Garrido Cifuentes també havia començat amb molta energia a l'Elx, però el duel “especial” contra el seu exequip li arriba sense tenir ni de bon tros la titularitat garantida. Cifu arrossegava unes molèsties musculars, es va perdre el Lugo-Elx i, tot i que després va jugar d'inici dos partits més, en l'últim va ser suplent i va entrar en el minut 66. “Ho ha pensat més la meva família que jo. Volen anar a Girona i em diuen: «Però jugaràs o no?»”, explicava ahir el jugador, un dels protagonistes del Girona del curs passat. Debutava a segona A, es va fer seu el carril dret i es va fer un tip de pujar i baixar per la banda durant els 40 partits de lliga (i un de play-off) que va disputar. El Girona va estar interessat a quedar-se'l a l'estiu, marcat per la inestabilitat institucional de l'Elx, però Cifu va tornar al club que l'havia cedit. Al Martínez Valero, sol jugar de lateral, però també ho ha fet d'extrem. “L'any passat era una barreja, perquè tant havia de defensar com atacar des del carril. Em sento bé a les dues posicions, tot i que potser sí que des del lateral puc sorprendre més”, va explicar el jugador, que fa setmanes que negocia l'ampliació de contracte.
Cifu espera “un partit difícil” a Montilivi. “El segueixo sempre que puc, i el Girona manté la filosofia de joc i l'estil. És un equip intens, que pressiona molt.” El jugador relativitza els problemes dels blanc-i-vermells a Montilivi: “Els ha costat arrencar, però l'any passat ja recordo que érem millor com a visitants que com a locals, perquè ens anava bé que el rival tingués la pilota i poder robarli.”