Garrotada rere garrotada
Segona derrota en vuit dies del Girona a Montilivi, d'on ja s'han escapat vint punts després que l'Elx burxés ahir la desgràcia local
Va castigar els locals amb un penal televisiu i en el tram final va perdonar la segona groga als visitants Lolo i Mandi
La primera part va ser de l'Elx i la segona, dels de Machín, que van torpedinar l'àrea rival amb centrades i més centrades, però sense gens de qualitat en la definició
El Girona no caurà avui en posicions de descens a segona B, però l'avaria a Montilivi es alarmant. I el mecànic, malgrat que fa temps que hi remena, no troba la solució. Un dia falla el canvi de marxes, l'altre és una roda i l'altre el motor. I quan la cosa sembla que funciona, la culpa és de la carretera, d'un vianant que creua sense mirar o del temps. La qüestió és que sigui problema del Girona, del rival o de l'àrbitre, els partits a l'estadi sempre solen acabar de la mateixa manera: malament o pitjor.
El doble compromís en vuit dies a casa s'ha resolt amb el balanç més deficient possible: 0 punts de 6, que eleven el drama a Montilivi a 7 punts de 27. Els dos partits que havien de ser un punt d'inflexió per començar a mirar cap amunt han acabat amb dues garrotades siderals. Ni els jugadors –alguns a anys llum de les prestacions del curs passat– ni el tècnic –per molt lluent que tingui encara el trofeu al millor entrenador– poden viure del passat. La realitat situa el Girona a la cua de la cursa i, si l'avaria persisteix, de mecànics i de tallers, en sobren.
Un penal indecent
L'àrbitre, Martínez Munuera, va ser un protagonista a tenir també molt en compte en el desenllaç del partit d'ahir. Li va clavar una bona estocada al Girona quan es va treure de la màniga un penal quan la pilota ni tan sols estava a l'àrea (l'Elx havia servit en curt un córner). El cas és que va assenyalar els onze metres davant la sorpresa majúscula de tot l'estadi, que gairebé no va ni reaccionar. I encara que el Girona va tenir 74 minuts per neutralitzar el 0-1, el penal transformat de manera impecable per Sergio León va ser una gran llosa per als jugadors de Machín, que ja estan massa acostumats a jugar contrarellotge i cada cop amb més urgències.
La creu de les lesions
Tot el que podia sortir malament en la primera part va sortir pitjor. No només va ser el 0-1, sinó també els problemes físics, que no van parar de trucar a la porta. El primer jugador que va quedar fora de combat va ser Aday, en el minut 11. Poc abans del descans, Rubén Sobrino va haver d'abandonar el terreny de joc amb un fort cop (39') i, a la mitja part, Pere Pons li va comunicar a Machín que no podia continuar. Sort encara que Alcalá –retirat en llitera sobre la mitja hora– va poder tornar a la gespa.
Val a dir, però, que ni les lesions ni el penal poden tapar ni maquillar el que va ser una primera part penosa dels gironins, sense presència en atac i amb una bona feinada al darrere per controlar els atacs de l'Elx, indiscutible dominador. Àlex Moreno va sembrar el pànic per l'esquerra i hauria pogut decidir ell sol el partit amb un parell de gols. Dins un primer temps demencial dels locals, el millor encara va ser el 0-1.
Amb cor i sense Borja
En el descans, Machín ja no tenia canvis. Javi Álamo feia estona que jugava (per Aday), Jairo també va acabar la primera part (per Sobrino) i Eloi Amagat va iniciar la segona (per Pere Pons). El Girona es va situar amb un 4-4-2, amb Álamo i Felipe a les bandes i Granell i Eloi al doble pivot. La sortida del gironí va donar un altre aire al Girona, que va començar a tancar l'Elx a la seva parcel·la. L'altre tècnic, Rubén Baraja, també va propiciar que el domini local fos per moments asfixiant amb tres canvis molt defensius que van tallar completament les ales en atac als visitants.
El Girona, però, no se'n va sortir. Si ja va sobtar la no-convocatòria de Borja García per decisió tècnica, la seva absència damunt la gespa es va fer encara més evident en el tram final, quan tot l'Elx estava penjat del travesser. Sense cap futbolista com l'ex-Còrdova amb visió tridimensional per trencar defenses, el Girona va haver de recórrer a les centrades de Javi Álamo i als córners de Granell (l'atac local va ser molt més actiu per la dreta que per l'esquerra). Però ni Jairo Morillas ni Jaime Mata van estar bé en el seu hàbitat natural, que és dins l'àrea. Quan no es van embardissar, o no van tenir punteria o es van veure superats pels defenses rivals. Tampoc va treure profit el Girona dels serveis de cantonada: Alcalá, Lejeune i Olivas tenen molts centímetres, però no en van rematar ni un en tota la segona part, plena de cor per part local, però absolutament estèril. I per reblar el clau, quan més insistien els gironins, l'àrbitre –per si no en tenia prou amb el penal– va perdonar la segona groga a Lolo i Mandi.
ELX: Javi Jiménez; Isidoro (Armando, 52'), Lolo, Caro, Álex Martínez; Pelayo, Mandi; Álex Moreno (Ilie, 75'), Espinosa, Álvaro; i Sergio León (Cifu, 65').
GIRONA: Becerra; Kiko Olivas, Alcalá, Lejeune; Aday (Javi Álamo, 11'), Pere Pons (Eloi Amagat 46'), Granell, Clerc, Felipe; Mata i Rubén Sobrino (Jairo, 40').
