Any de contrastos a Montilivi
El Girona tanca l'any amb més victòries (set) que derrotes (cinc) a Montilivi, però amb uns números brillants fins al maig i nefastos a partir del mes més negre de tots: el juny
Des del fatídic partit en què es va frustrar l'ascens a primera, el balanç dels de Machín a casa és d'un sol triomf, cinc empats i cinc derrotes
El Lugo no només va frustrar l'ascens del Girona a primera, sinó que també va sembrar un malefici a Montilivi que el conjunt de Machín no ha aconseguit treure's de sobre. Des d'aquell negre mes de juny a l'estadi (l'1-1 dels gallecs en el temps afegit i l'1-4 del Saragossa que va barrar el pas dels gironins en l'eliminatòria decisiva d'ascens), el Girona no aixeca cap. El balanç global del 2015 és enganyós (7 victòries, 10 empats i 5 derrotes), perquè hi ha cinc mesos molt productius (6 victòries,5 empats i 0 derrotes de gener a maig) i sis de fatídics (1 victòria, 5 empats i 5 derrotes a partir del juny i fins al desembre).
Encalladíssims
El Girona esperava els dos partits seguits a l'estadi per curar els seus mals i el resultat ha estat que la ferida s'ha infectat i la situació s'ha agreujat. Des que l'equip blanc-i-vermell està a segona A, era la desena vegada que afrontava dos partits a casa en vuit dies i mai havia fet el ple de punts (6). Lluny de ser la vençuda, la desena va ser la pitjor de totes, perquè mai el Girona s'havia quedat totalment en blanc, amb un 0-6 després de les derrotes contra el Còrdova (1-2) i l'Elx (0-1).
Els números com a local del Girona ja són els pitjors de la categoria. L'Osca només n'ha sumat 6 a l'Alcoraz, però hi ha jugat un partit menys. Els 7 del Girona a casa (una victòria, quatre empats i quatre derrotes) no tenen comparació possible des que l'equip blanc-i-vermell juga a plata. Són vint punts a les escombraries.
Encara han de desfilar per l'estadi dotze equips. El Girona tindrà tres partits a casa el mes de gener (Valladolid, Ponferradina i Athletic B, aquests dos últims seguits) i després hi desfilaran el Nàstic i l'Oviedo (febrer), el Mirandés i el Leganés (març), l'Osasuna i l'Alaves (abril) i el Tenerife, el Mallorca i l'Alcorcón (maig). Incrementar notablement la productivitat a casa serà imperatiu per evitar el descens a segona B.
Fora del descens
El Girona ha tancat la dissetena jornada amb 18 punts que el situen fora de la zona de descens només pels pèls. De fet, se n'escapa perquè té millor diferència de gols que el Mallorca (-1 contra -4), que és precisament el proper rival. Si el Girona cau dissabte a l'Iberostar estadi no només està garantit que acabarà el 2015 en els llocs de descens, sinó que la pitjor combinació possible el podria deixar antepenúltim (el podria avançar el Llagostera) i a tres punts de la zona de salvació (si l'Osca i l'Albacete guanyen).
I la infermeria, plena
La mateixa setmana del partit contra l'Elx, Machín tenia a disposició els 25 jugadors de la primera plantilla. Ni lesionats ni sancionats. I en només dos dies, han anat caient com mosques. El primer, Richy, que divendres es va sotmetre a una artroscòpia i el Girona el perdrà per espai d'un mes i mig. Amb tres centrals consolidats a l'onze (Alcalá, Lejeune i Kiko Olivas), fins i tot hauria pogut ser pitjor perquè Alcalá va encendre les alarmes quan va haver de ser retirat amb llitera (el murcià es va recuperar), mentre que Lejeune també va vorejar força estona la segona groga que li hauria fet perdre el partit següent (tot i això, el francès acumula 9 grogues i és a una amonestació de la segona sanció per acumulació de targetes).
Durant el partit es van lesionar Aday, Sobrino, Pere Pons i Javi Álamo (els tres primers van haver de ser substituïts). El menys greu és Sobrino, que només té un cop i podrà jugar a Mallorca. Aday, Pons i Álamo se sotmetran avui a una ressonància magnètica per saber l'abast de les lesions. És possible que tots tres –sobretot els dos primers– siguin baixa.
