El motor, a revisió
Pere Pons haurà de fer el primer parèntesi forçat després d'encadenar 34 partits com a titular, 31 dels quals sencers
El mig de Sant Martí Vell, immune també als retocs d'homes i de dibuix que ha fet Machín aquest curs, espera perdre's només un partit
Sense acabar de trobar l'onze ideal, i condicionat pels mals resultats, Pablo Machín ha fet diversos retocs que han fet passar per la banqueta jugadors que eren intocables la temporada que va estar ben a punt de dur el Girona a primera divisió. A més d'Isaac Becerra, indiscutible sota els pals, i Florian Lejeune, que només ha descansat per sanció, l'únic que no ha passat mai per la banqueta és Pere Pons. El de Sant Martí Vell, l'únic intocable del trio de gironins que tan bon rendiment va oferir el curs passat al mig del camp, viu aquests dies una sensació molt poc habitual, per culpa de la lesió que es va fer dissabte passat contra l'Elx. Després de 34 partits consecutius jugant de titular, Pere Pons haurà de descansar. El trencament als isquiotibials el descarta segur per al Mallorca-Girona de dissabte i posa en quarantena la seva participació en el Girona-Almeria del 4 de gener, tot i que el migcampista té al cap estar a punt per al partit que encetarà el 2016.
Pere Pons, que va jugar uns quants minuts entre que va notar la punxada a la cuixa i que va haver de demanar el canvi, ja al descans –“en fred, em feia molt de mal i era absurd continuar”–, s'ha hagut d'aturar per força. Ben poc acostumat a problemes musculars, el gironí anava pel camí de calcar els números de participació de la temporada passada, en què va irrompre a segona A amb una energia espectacular. Després d'aprofitar una cessió molt productiva a l'Olot, es va guanyar durant la pretemporada la confiança de Pablo Machín, que no l'ha fet asseure mai a la banqueta ni l'havia perdut fins ara per lesió. El jugador va tancar l'excel·lent curs 2014/15 amb uns números brutals. Dels 44 partits (entre lliga regular i play-off), només se'n va perdre dos: el primer per culpa d'una expulsió i el segon, per acumulació d'amonestacions. I dels 42 partits que va jugar, 38 van ser sencers. De fet, dels 34 que encadenava abans de lesionar-se contra l'Elx, 31 eren sencers.
Aquesta temporada havia jugat tots els minuts de lliga possibles, amb l'excepció dels últims onze contra el Llagostera, en ser expulsat, i la segona meitat contra l'Elx, per la lesió. Pons havia estat immune als retocs de Machín, però sí que havia matisat el seu rol al mig del camp. Habitual pivot per davant de la defensa, i amb dos interiors al costat, s'havia habituat feia jornades a ser un dels homes del doble pivot (amb Granell o Rubén Alcaraz) i amb un mitjapunta per davant. “Tot i que del doble pivot tinc més la missió de quedar-me i defensar una mica més, sí que canvia respecte al pivot defensiu. Pots aportar més ofensivament i tens una mica més de mobilitat i llibertat per crear i arribar a l'àrea”, explica el migcampista del planter, que no es posiciona gaire sobre el candidat a ocupar el seu lloc a l'onze: “Per característiques com jo, potser seria Rubén Alcaraz, més físic, o Vivi, més de posició, d'estil Busquets. I Eloi, que va jugar l'altre dia, té més possessió i arribada.” Tot i tenir més mobilitat en les últimes jornades, Pons tampoc no ha trobat porteria, una assignatura pendent. “No és la meva funció, però jo mateix em poso la pressió que algun gol ha de caure”, assenyala. Ha fet un sol gol, contra el Sabadell, abans d'anar a Olot.
Punts amb urgència
Sense poder-hi participar, Pere Pons espera que el Girona torni dissabte de Palma –on jugarà amb l'amenaça de caure en zona de descens a segona B– amb els tres punts a la butxaca i una mica més de tranquil·litat. “Ara és urgent, i ho tenim al cap. Necessitem els tres punts per sortir de sota, arribar a Nadal i desconnectar, i després ja pensarem en el 2016 amb l'ambició d'aconseguir una bona ratxa de victòries, que se'ns han resistit.” El migcampista firma “no haver de patir” i considera que ja és hora de deixar-se de comparacions amb la temporada passada i fixar-se en la permanència com a objectiu prioritari.