Realment la setmana passada va ser molt tranquil·la. Quan es van acabar les competicions de futbol la cosa es va començar a activar. Aproximadament, entre entrades venudes i promocions, hi ha uns 40.000 espectadors assegurats a l'estadi. El lema del partit és L'hora de guanyar, i volem guanyar el partit i també convertir-ho en una gran festa del futbol català.

El primer any amb nosaltres al capdavant de la FCF va venir Tunísia, i han vingut diverses seleccions de renom i sempre hem estat al voltant dels 40.000 espectadors. Fa sis anys va venir l'Argentina i no es va passar de les 50.000 entrades, i estem parlant d'una selecció top mundial. A la gent, en ser festes, potser li costa una mica anar-hi, però si aconseguim acostar-nos a les 50.000 persones o superar aquesta quantitat ja ho podem considerar un èxit. No es pot comparar, però si el dia 11 de setembre van sortir dos milions de persones al carrer, per què no una petita part pot anar a l'estadi i aconseguir una gran entrada? A més, en la situació política en què estem també cal fer força en esdeveniments com aquest.

Tenim clar que el Camp Nou és un estadi de gairebé 100.000 espectadors. Ho fem al Camp Nou per diversos motius: primer, perquè hi ha molta gent que no ha anat mai al Camp Nou, i que difícilment pel que sigui podrà anar a veure el Barça. Ara, per 5 euros podrà gaudir d'un escenari emblemàtic. També pel fet d'aparcaments i mobilitat. És un terreny de joc que ens dóna més magnitud. Tenim el Miniestadi al costat i això també és un plus. Possibilitats d'anar al territori? Hi han sigut, i de fet el president, Andreu Subies, ho ha plantejat. Per la selecció, però, estem parlant d'estadis molt més petits; a Girona, per exemple, no podríem passar de les 9.000 localitats. De moment el Camp Nou ens dóna moltes coses, no tant per la grandària com per tot el que l'envolta.

És un tema del seleccionador. Ells són els que decideixen la llista que volen. Tant en Gerard López com en Sergio González han anat a veure la selecció amateur. S'han convocat en alguna ocasió jugadors de l'amateur, però els tècnics són els primers a dir que a aquest partit se li ha de donar una gran magnitud i això comporta portar els millors de Catalunya. I els millors juguen en la màxima categoria, que és la primera divisió tant d'Espanya o Itàlia com d'Anglaterra o d'on vinguin. Volem la millor selecció amb els millors jugadors.

Dic sempre el mateix. Des que vam entrar a la federació i ens vam proposar el repte de reduir la violència en el futbol, perquè eradicar-la del tot és gairebé impossible, hem fet diverses campanyes per aconseguir-ho i s'ha vist una disminució d'aquests actes violents. El que hem detectat és que la majoria d'incidents són fomentats des de la graderia. Els pares criden, insulten, el nen s'exalta i acaba entrant en la violència. Sembla que en un camp de futbol valgui tot, fins i tot per als pares i mares, i això s'ha traduït en aquests últims incidents. També hem vist que els actes violents no han passat en primers equips. En terceres i quartes catalanes no hi ha cap problema o són mínims. Estem parlant d'equips juvenils, però també et puc dir que hi ha incidents en infantils, alevins... Des de la federació estem conscienciant a través de la campanya per la no-violència.

El fet de treure punts s'ha començat a valorar seriosament, i la idea és que s'entri en acció immediatament. Això vol dir que si s'aprova tot en les juntes de la federació, a partir del gener es prendran mesures. Una de les que s'aplicaran és aturar el partit. Parlar amb els delegats i informar si hi ha un jugador o un espectador que té un comportament violent. En cas que no es corregeixi aquest comportament es podrà suspendre el partit. Focalitzar les actituds que fomenten la violència i que passin la vergonya que hagin de passar quan el seu equip els demani que parin i acabin suspenent el partit per culpa seva. Volem passar a actuar i intentar eradicar la violència en el futbol.

Totalment. Sempre dic el mateix: si posessis onze nens a jugar contra onze nens i el camp estigués tancat no passarien ni el 80% de les coses que han passat. Primer, perquè hem detectat que són els pares que comencen a cridar des de la grada; amb això l'entrenador s'hi agafa, el nen veu aquests comportaments, s'envalenteix i fa coses que no li pertoquen. Sempre dic als pares que animin, que cridin a favor del seu equip però des del respecte cap al col·legiat i cap a la resta de rivals.

És una tasca que va a més. En la delegació d'àrbitres de Girona són uns 250 joves, ja que a partir de setze anys ja estem incorporant nous àrbitres, que ja xiulen prebenjamins i benjamins. La federació espanyola ens demana que rejovenim la professió i així s'està fent. Primer, veiem que molts d'aquests joves que entren en l'arbitratge abans han sigut jugadors de futbol i, per tant, coneixen el joc i el que passa en un terreny, i segon, físicament estan molt bé. Actualment estan més ben preparats els àrbitres que molts futbolistes. Han de passar controls tècnics, físics i psicològics, i tot això en conjunt fa que els àrbitres estiguin seguint les jugades des de molt a prop. S'ha aconseguit que les decisions siguin menys discutibles. Ja hem de girar full a l'àrbitre antic i panxut que et xiulava una falta des de l'altra punta del camp.

A Girona tenim aproximadament 15.000 fitxes, i en l'àmbit català augmenta fins a les 150.000. El futbol gironí, des que vam entrar fa quatre anys i mig, no ha parat de créixer, tant en jugadors com en fitxes i clubs. Antigament el futbol gironí començava en la categoria d'alevins, actualment la responsabilitat de la federació en el futbol gironí comença a benjamí. No és que vulguem anar en contra dels consells comarcals; al contrari, fan una gran feina en l'esport de base. Però hi ha molts clubs que han volgut fer un pas endavant des del punt de vista competitiu i han vingut a trucar a la porta. Ara mateix tenim més jugadors, més afiliats i més clubs que mai.

A la federació, abans, l'àrbitre es pagava després del partit en efectiu. Quan vam entrar nosaltres vam creure que això no podia ser, aquest moviment de diners en metàl·lic no era bo ni per als clubs ni per als àrbitres. És per això que vam activar el pagament en línia. Es dóna un marge de pagament des del dijous abans del partit fins al dimarts següent al migdia. Això ha fet que molts clubs, pels motius que siguin –problemes econòmics, etc.–, se'n descuidin, etc. i allarguin el pagament. Quan vam començar amb aquest sistema teníem clubs que tardaven sis setmanes a pagar un àrbitre, i això tampoc no podia ser. És per això que hem decidit portar un control més exhaustiu, i si no es paga en el termini que tenim establert, enviem un avís. No sancionem, sinó que fem un toc d'atenció. Si no es paga la segona setmana consecutiva, t'envio un avís i et poso una petita sanció econòmica, i si la situació s'allarga una tercera setmana, no t'envio àrbitre. Podem dir que aquest any no hi ha hagut cap partit a Girona on no s'hagin enviat àrbitres. Quan veiem una situació límit des de la delegació truquem al club, comentem el fet i intentem arribar a un acord. Si ens deuen dos arbitratges, doncs que ens en paguin un. Des de la FCF la voluntat sempre és ajudar els clubs que ho passen malament.

És molt important, i quan vam entrar vam marcar uns terminis per aconseguir que els entrenadors que treballen amb la canalla estiguessin formats. Vam anar introduint gradualment títols per poder entrenar a cada categoria, i actualment en tots els nivells han de tenir entrenadors amb títols regulats. És molt fàcil dir que es necessita un títol, però des de la FCF hem tingut clar que si exigíem havíem d'oferir alguna cosa i així ho hem fet. Hem tret els cursos de la zona de Barcelona i els hem portat a la resta del territori. A Girona en els últims quatre anys s'han fet més de vint cursos de totes les categories. Per primera vegada en la història, aquest desembre s'ha estrenat un curs de formació de nivell 3 a les comarques gironines. Estem exigint als nostres entrenadors però també oferim facilitats per fer cursos i estar ben formats.

Tot moviment que comporta un pagament és problemàtic. Té un cost d'entre 12 i 14 euros a l'any, un import assumible que es fa servir en benefici dels federats. Serveix per muntar les gales del futbol català, per fer la campanya antiviolència, per organitzar la supercopa de Catalunya, per a les trobades territorials de seleccions... Quan vam entrar a la federació sabíem que no podíem comptar amb subvencions perquè estàvem en crisi econòmica i hem fet que cada jugador amb els seus diners pugui pagar-se uns bons serveis. En el Portal del Federat també s'ofereix molta informació, com per exemple si el jugador està sancionat, quantes targetes té, si està de baixa..., té la informació al moment i de manera constant. El primer any va ser complicat implantar-ho però aquest any ja per norma tothom ho ha anat fent.

Sí, i això fa que un cop pagada la mutualitat, que se sol fer a l'estiu, el jugador que va al camp té una cobertura mèdica des del primer dia. Antigament a un jugador no se li feia la fitxa, i per tant la mutualitat, fins abans de començar la lliga. Això volia dir que si passava alguna cosa abans de tenir fitxa, la responsabilitat era del club. Si ens comprem un cotxe, el primer que ens faran fer és l'assegurança, doncs és el mateix. També hem fet un favor als clubs. Abans, quan arribava el setembre, el club havia de fer de cop un pagament de 3.000 o 4.000 euros. Era un problema per a ells. Hem tret responsabilitat al club i l'hem passat als pares. Ens discutien que hi podia haver pares que no tinguessin facilitats per donar-se d'alta al portal... Avui en dia no trobaràs ningú que, d'una manera o altra, o amb ajuda del club o d'un familiar, no disposi d'accés a internet per fer un procediment senzill.