Les peces enyorades
El Girona troba a faltar l'aportació de jugadors que van oferir un rendiment molt alt la temporada passada en posicions específiques de molt pes en el 3-5-2 de Pablo Machín
Sandaza, Juncà, Ramalho i Cifu analitzen l'evolució de l'equip i relativitzen les diferències respecte al curs anterior
Fent un cop d'ull als números i a la situació en la classificació d'una temporada a l'altra, és obvi que el Girona troba a faltar moltes de les virtuts que el van dur a traçar una trajectòria espectacular i a acabar la lliga amb 82 punts. L'equip està mostrant diverses mancances, els jugadors que tant rendiment van tenir el curs passat estan oferint ara una versió molt més apagada i la gran majoria de reforços que han arribat tampoc estan marcant diferències. Tot plegat provoca que els gironins enyorin el rendiment de la temporada passada i és fàcil associar aquest fet amb la pèrdua de jugadors que van tenir un paper destacat i als quals el Girona va perdre de vista a l'estiu, malgrat que va tenir la voluntat de mantenir-los a la plantilla. Des de la distància, Fran Sandaza, David Juncà, Jonas Ramalho i Miguel Ángel Garrido Cifuentes analitzen l'evolució de l'equip blanc-i-vermell.
Els quatre jugadors es van adaptar meravellosament bé al peculiar esquema de joc de Pablo Machín. De fet, les seves característiques s'adeien molt amb les potencialitats del 3-5-2. Cifu, una de les revelaci-ons de la categoria en la seva estrena, tenia més perfil de carriler que de lateral o d'extrem, les dues posicions en què es mou ara a l'Elx, en què ha deixat de ser una peça fixa com ho era a Montilivi. A l'altre costat, Juncà també tenia un perfil de jugador amb molt recorregut, tot i que es va perdre mitja lliga per una lesió que se li va allargar molt més del que hauria pogut preveure tothom. Jonas Ramalho, que no havia acabat de convèncer ni com a lateral ni com a central, va viure una transformació espectacular arran de l'arribada de Pablo Machín i el redibuix a la defensa de tres centrals. I al davant, Fran Sandaza va trobar al Girona l'ecosistema ideal per treure les millors virtuts i completar, amb diferència, la temporada més productiva de la seva carrera.
En clau Japó
Sandaza, amb diverses ofertes després dels 16 gols que va fer el curs 2014/15, va acabar marxant al Japó, seduït per una oferta econòmica del Tòquio FC molt lluny de l'abast de qualsevol de les que podria haver rebut de més a prop. Ara que s'obre el mercat d'hivern, i amb els davanters en el punt de mira d'un munt de directors esportius, Sandaza ha tornat a captar l'interès de diversos clubs. Ell, però, no pensa en un retorn imminent. “La meva situació al Japó fins ara ha estat d'adaptació. Hi vaig arribar a mitjan de temporada, amb un equip fet i un entrenador molt defensiu i bastant maniàtic, sense voler canviar res”, explica Sandaza, que ha acumulat només 254 minuts en vuit participacions en la primera divisió japonesa. “Gràcies a Déu, el curs que ve començarà al gener amb un nou entrenador, el club m'ha ofert tota la seva confiança i espero que vagi tot bé”, assegura. “En el futur? Déu dirà”, hi afegeix el jugador, que sempre ha destacat l'estima i la comoditat que va trobar a Girona i en Pablo Machín com a entrenador.
El salt més amunt
Dels quatre protagonistes, qui més ha progressat esportivament és David Juncà, que curiosament va ser el jugador menys utilitzat perquè, tot i que era intocable amb Machín, va desaparèixer del mapa a partir del novembre per culpa d'una lesió que se li va fer eterna. Juncà, que s'havia entès mesos enrere amb l'Elx, va ser víctima col·lateral del descens administratiu, però finalment va acabar jugant a primera divisió, a l'Eibar. I el pas ha estat positiu, perquè ha jugat amb molta regularitat –onze titularitats seguides– i ha ofert un bon nivell al lateral esquerre. En els últims partits, el de Riumors ha notat molèsties musculars al recte, i ara ha decidit conjuntament amb el tècnic i els serveis mèdics abaixar el ritme, coincidint amb l'aturada (molt breu a primera) per Nadal.
Tant Ramalho com Cifu van jugar cedits a Montilivi abans de tornar al seu club d'origen. Ramalho ho va fer després d'una greu lesió en un genoll que es va fer el 20 de maig al camp de l'Alavés. El basc, acostumat a jugar tots els minuts de tots els partits amb Machín, se'n va tornar a l'Athletic i va començar entrenant-se amb el primer equip, però de moment té lloc al filial. De fet, tot just dilluns passat va estrenar convocatòria amb el Bilbao Athletic, tot i que no va arribar a jugar. Cifuentes ha acabat competint en la mateixa categoria i, tot i que va començar com a titular els primers mesos amb l'Elx, encadena tres jornades sent suplent.
