El Girona ha visitat camps de gespa natural –cada cop més escassos– d'arreu de la demarcació des que es va instal·lar a segona A, i el Llagostera, un cop concretada l'arribada a l'estadi de Palamós per disputar-hi els partits, es va afanyar a firmar també un contracte de lloguer per poder-se entrenar al Josep Pla i Arbonès de Palafrugell. Els dos representants gironins del futbol professional tenen al cap la construcció d'uns camps d'entrenament per corregir el dèficit d'instal·lacions i evitar els inconvenients de fer quilòmetres cada dia i anar-se'n a altres llocs, però no acaben de trobar la manera d'accelerar les gestions i convertir en realitat un dels desitjos més recurrents.

El Girona, que ja s'ho havia plantejat en èpoques anteriors sense acabar de concretar ben res, s'hi ha tornat a posar arran del canvi de propietaris. De fet, és un dels pilars del projecte, segons han manifestat des de l'estiu a Montilivi, i ja han establert contactes tant amb l'Ajuntament de Girona com amb altres localitats properes. “Estem intentant trobar la millor ubicació, conscients que no és un tema de resolució fàcil i immediata”, explica el president, Delfí Geli. “Entenem que som a Girona i que, si hi ha la possibilitat de quedar-nos a la ciutat, seria molt bona idea, tot i que no ens tanquem a cap lloc”, hi afegeix Geli. La intenció del club és que li facilitin la cessió de terrenys, per després assumir la construcció de les instal·lacions. D'entrada, la previsió del Girona seria poder començar a construir una obra amb la capacitat que, més endavant, tingués marge de creixement. “Tenim clar que no es pot retardar gaire la decisió i la idea per començar-ho a executar, tot i que no és fàcil”, admet el president.

El Llagostera fa temps que treballa amb la idea de tenir una ciutat esportiva pròpia. El club presidit per Isabel Tarragó, tot i entrenar-se habitualment a Palafrugell i jugar els partits com a local a Palamós des de l'ascens a segona A, no ha amagat mai que la seva preferència és la de construir-la a Llagostera mateix. Tot i així el club blaugrana també ha manifestat en reiterades ocasions que el municipi no ha posat gaires facilitats a l'hora de cedir algun terreny (el Llagostera sempre ha deixat clar que es faria càrrec del cost de les obres), així que, veient la indefinició i l'espera, el club va començar a explorar altres vies, com ara les de Platja d'Aro i Santa Cristina d'Aro. Aquesta última sembla l'opció amb la qual més s'ha avançat, encara que tampoc és definitiva, ja que el Llagostera vol tenir-ho clar abans de prendre una decisió ferma. Un altre dels aspectes que fan dubtar al club llagosterenc és el fet de no saber si l'equip conservarà la categoria de plata aquest curs (actualment els d'Oriol Alsina estan en posicions de descens, a dos punts de la permanència), ja que un descens podria frenar qualsevol operació, bàsicament per la inversió econòmica que suposaria (la idea seria construir diferents camps d'entrenament de gespa natural i artificial).