A pesar que el Girona ha tingut el seu juvenil a divisió d'honor en onze de les dotze últimes temporades, la presència de jugadors formats a Torres de Palau s'ha fet esperar gairebé una eternitat. Ara hi ha quatre jugadors del planter en la primera plantilla amb fitxa de professional (Mas, Pere Pons, Coris i Vivi), però fa dos anys no hi havia ni rastre de futbolistes fets a casa més enllà d'aparicions esporàdiques i simbòliques. El Girona, però, mai no ha tingut el filial en una categoria prou llaminera per evitar la desbandada de juvenils ni per utilitzar-la de pont en el camí cap a la segona A. El club fa vuit anys que és a la divisió de plata, però mai ha trobat la fórmula per al filial. Alguns anys ni n'hi havia i ara és a primera catalana i en zona de descens (aspirava a pujar a tercera divisió). Fa dos anys es va perdre la gran oportunitat de pujar-lo a tercera divisió (no es van aprofitar les dues millors fornades que ha donat mai el juvenil). Tot plegat fa més difícil que es puguin treure fruits de la base, malgrat que enguany Machín ha fet debutar Serrano (filial) i Joel (juvenil), a qui el club ha fet un contracte de quatre anys.

La gran majoria d'equips de segona A tenen el filial a tercera divisió, i el Nàstic (va fer el negoci més rodó amb l'ascens del primer equip i del B aquest passat estiu), el Valladolid i l'Almeria, el tenen a segona B. No hi ha dubte que són dues plataformes molt més properes a la divisió de plata que les que del Girona o, sobretot, el Llagostera. Mereix una menció a part el Bilbao Athletic, l'únic filial en la LFP, on no es van poder mantenir els del Barça, el Madrid i el Vila-real, entre d'altres.

El club d'Isabel Tarragó i Oriol Alsina ha viscut a dues velocitats. La que duia la primera plantilla (sideral) i la de la resta dels equips, que han anat fent. El Llagostera té el B a 2a catalana (només el Ponferradina B milita, com el club gironí, en una categoria que està quatre graons per sota de la segona A), d'on és molt difícil, per no dir impossible, nodrir-se. Els llagosterencs tenen el problema afegit dels juvenils, que estan a primera divisió gironina i amb un marge de millora de tres categories (preferent, lliga estatal i divisió d'honor). Encara és més complicat, doncs, que un juvenil del Llagostera pugui fer el gran salt a la primera plantilla, sobretot quan altres equips tenen prioritat en la tria pel nivell que poden oferir: Girona (divisió d'honor), Gironès (lliga estatal) i Girona B, Ca l'Aguidó, Figueres i Olot (preferent).