El desenllaç tenia trampa
El Girona va traçar una trajectòria impecable fins a tocar amb la punta dels dits la primera divisió, però es va endur una garrotada letal en l'afegit de l'últim partit
L'equip no s'ha refet del cop i ara lluita a la part baixa
Dues capitals de demarcació, Lleida i Tarragona, tenen experiències relativament recents a primera divisió. I a les comarques gironines, el repte pendent de tenir un representant a la màxima categoria del futbol estatal va estar ben a punt de quedar resolt. El Girona s'hi va acostar més que mai, va fer els punts (82) que sempre havien assegurat un ascens i va fer vibrar i somiar l'afició gironina, però tot plegat va acabar en un malson. Dues cites negres en vuit dies a Montilivi, especialment la primera, van tacar una trajectòria per emmarcar del conjunt de Pablo Machín, que va passar de veure's a primera a endur-se un mastegot que encara no ha superat.
Acostumat als extrems, el Girona s'havia salvat en l'última jornada de la temporada 2013/14. Amb l'entrenador de la revifada i un sistema de joc peculiar i cada cop més après, l'equip va començar amb molta energia el curs següent, i quan va arrencar el 2015 la seva presència a la zona noble ja es començava a tenir en compte. Els homes de Pablo Machín van col·leccionar xifres i rècords per emmarcar. Destacava el paper del porter, Isaac Becerra, el davanter de referència, Fran Sandaza, o els carrilers, la posició més específica del 3-5-2, però sobretot la solidesa d'un bloc molt fiable amb un trio de centrals que s'entenia de meravella i amb un mig del camp d'accent gironí. Amb clubs de molt més potencial com Las Palmas, el Valladolid i el Saragossa arraconats, els gironins van arribar a l'esprint final amb el Betis, el primer de celebrar l'ascens, i l'Sporting de Gijón. I tot va derivar en una lluita cos a cos entre gironins i asturians. La fiabilitat a camp contrari (amb un rècord de 13 victòries) va empènyer el Girona, que va anar fent camí amb victòries treballades i patides com la del derbi contra el Llagostera o la de Palma, ja en la penúltima jornada, amb possibilitats de celebrar-hi l'ascens. Tot va quedar pendent per a l'última jornada, a casa i contra un Lugo que ja no s'hi jugava res. La victòria era sinònim d'ascens, i Fran Sandaza va obrir la porta amb l'1-0 poc abans del descans. En la segona part, però, la tensió i els nervis es van multiplicar, sobretot en veure que l'Sporting es passejava pel Villamarín (0-3). Un empat del Lugo ho estripava tot, i va acabar arribant. En el minut 91, un cop de cap de Pablo Caballero va fer emmudir Montilivi. El final va ser trist, amb la suspensió del partit per un cop d'ampolla a un àrbitre assistent i la represa, de només 40 segons. Carregat d'impotència, el Girona veia com se li escapava de les mans un ascens que havia estat madurant a còpia de punts i rècords. Quedava la via de les eliminatòries d'ascens, i un 0-3 d'impacte a La Romareda semblava refer els ànims dels gironins, però el
diumenge següent va tornar a ser negre a Montilivi, amb un 1-4 que acabava d'apagar el llum.
El cop va ser duríssim, però poc podien imaginar a Montilivi que
els efectes durarien tant. Perquè l'irregular començament del curs 2015/16 ha alimentat els dubtes d'un equip que troba a faltar la millor versió de jugadors que van rendir a un nivell molt alt i l'aportació dels reforços que havien de fer oblidar els que se n'han anat. El Girona que va enlluernar durant mesos del 2015 tanca l'any amb un grapat de maldecaps esportius, immers de ple en una lluita molt menys agraïda, la d'evitar el descens.