Poques alegries d'entrada
Un sol triomf. En les set temporades anteriors, des de l'ascens a segona A, el Girona només ha guanyat un partit després de l'aturada de Nadal
El Girona no està precisament acostumat a començar amb bon peu els anys naturals. Des que es va instal·lar a segona A, l'equip només ha guanyat un dels set partits que ha disputat just després del parèntesi de Nadal. Va ser, això sí, en l'última experiència, avui fa justament un any, després de sis anys consecutius demorant les primeres alegries de l'any, amb un balanç de tres derrotes i tres empats. L'1-2 contra el Llagostera a Palamós ha estat l'única alegria completa dels gironins per arrencar el gener.
Amb diferents guions, les tres derrotes van coure. La primera va ser inapel·lable, en el duel català contra el Nàstic a Tarragona (3-0). En la segona, ja el curs 2011/12, es va començar a acostar la destitució de Raül Agné, amb una derrota a Còrdova (amb gol de l'ara jugador del Girona Borja García) que va precedir-ne una altra a Huelva, definitiva per al tècnic de Mequinensa. La tercera desfeta va ser en el magnífic curs de Rubi, en què un gol de Chumbi en l'afegit va deixar glaçat Montilivi. Dels tres empats, n'hi ha amb bon regust –sobretot el 2-2 a Huelva, amb gol de Calle en el seu debut retardat– i d'altres de pitjor valoració, com l'1-1 de fa dos cursos contra el Ponferradina (i gràcies a un penal innocent de Juanjo en l'afegit) o el del 2011 contra el Cartagena.