La pressió de les brases
El Girona està obligat a redreçar un balanç pèssim a Montilivi per esquivar la zona de descens a segona divisió B
El Valladolid arriba a Girona en procés d'acceleració després d'un primer terç molt irregular
Una aparició a última hora de Kiko Olivas va evitar que el Girona caigués a la zona de descens a segona B en l'últim partit del 2015. Els efectes d'aquell gol van ser més psicològics que pràctics, perquè a l'hora de la veritat la situació del Girona –a banda d'impedir sumar tres punts a un rival directe– tampoc va canviar gaire. De fet, avui començarà el partit en el dinovè lloc provisional i, per tant, sabent que puntuar és imprescindible per esquivar la zona de descens. Amb un ritme de puntuació molt baix, castigat per un balanç deficient com a local, el Girona és conscient que el fang l'amenaça cada cop més. I l'única manera de sortir-ne és espavilant-se, a còpia de victòries, especialment davant la seva afició. Començar el 2016 amb una victòria és una necessitat per als de Pablo Machín, per més que trobin un rival potent que sembla haver trobat el camí bo, després de molta irregularitat.
Una victòria, quatre empats i quatre derrotes representen el trist balanç com a local del Girona –el pitjor de la categoria, compartit amb l'Osca– i que s'ha convertit en el gran maldecap per als de Machín. Després del 3-0 contra l'Albacete, que havia de fer revifar els blanc-i-vermells, van arribar els dos fracassos en vuit dies contra el Còrdova i l'Elx. Una altra relliscada seria dramàtica. “Ens ho hem de prendre com sempre, que és el partit més important, però no podem oblidar d'on venim”, admet Machín, conscient que, amb 18 jornades ja disputades, els gironins s'han de centrar en la lluita per la permanència. “Per molt que vulguem, nosaltres no podem tenir el potencial i la història del Valladolid. Ells sí que tenen l'obligació de pujar, i el seu nivell ha de ser lluitar a la part alta. Nosaltres hi volíem aspirar, però avui necessitem salvar la categoria, que d'entrada és el que es pot esperar habitualment d'un equip com el nostre.”
El Valladolid, que va acomiadar Gaizka Garitano després de la novena jornada, ha anat corregint una trajectòria irregular i arriba a Montilivi després d'haver enllaçat dos triomfs per primera vegada. L'equip de Pucela també ha millorat els números com a visitant. Li va costar arrencar el primer triomf a fora (a Saragossa, en la 13a jornada), però des d'aleshores ha fet 7 punts de 9. Miguel Ángel Portugal comença a tenir un onze ben perfilat, amb Juan Villar com a jugador ofensiu més inspirat.
LA PRÈVIA
A MONTILIVI
Les dues derrotes seguides després de l'únic triomf exigeixen una millora urgentEL RIVAL, A FORA
Va trigar set partits a aconseguir el primer triomf, però ha obtingut 7 punts dels últims 9Un retorn molt probable i dos de possibles a l'onze
Pablo Machín recupera tres jugadors que no van ni viatjar a Palma en l'últim partit del 2014, i que tenen números d'entrar directament a l'onze inicial. Pere Pons recuperarà el lloc al mig del camp, la teoria diu que Rubén Sobrino també hauria de ser titular –tot i que és una incògnita saber si Machín l'acaba de veure bé o no–, i Aday Benítez aspira a ocupar un dels carrils, sobretot amb la baixa confirmada de Javi Álamo. És clar que tampoc està del tot garantit que Pablo Machín mantingui el 3-5-2. És l'esquema amb què comença sempre els partits, però ja l'ha retocat diverses vegades cap al 4-4-2. Si manté el 3-5-2, Carles Mas, fins ara inèdit en la lliga, és el candidat principal a ocupar el buit que deixa Lejeune. En un principi, Alcalá ha d'estar del tot recuperat d'uns problemes intestinals.