I les alegries en cadena?
El Girona aspirarà demà a enllaçar el segon triomf en la lliga, un mèrit teòricament assequible que tampoc han assolit sis equips més
L'equip es va atipar de sèries productives el curs passat, tot i que no va arribar al sostre de cinc victòries consecutives de la temporada 2010/11
L'escassedat de victòries a Montilivi ha impedit al Girona accelerar el ritme i tenir continuïtat de bons resultats, condició bàsica per allunyar-se dels llocs perillosos de la classificació. Després de celebrar contra el Valladolid tot just el segon triomf davant la seva afició, l'equip blanc-i-vermell tindrà demà l'oportunitat d'enllaçar dues victòries en la lliga, cosa que no ha aconseguit encara malgrat que només queden dues jornades per arribar al final de la primera volta. Després de derrotar a casa l'Albacete (3-0), l'equip va obtenir un punt del camp del Tenerife (1-1). I després de les anteriors victòries en la lliga, totes a camp contrari, els gironins van col·leccionar decepcions a Montilivi: la remuntada a última hora del Numància (2-3), l'empat en el derbi contra el Llagostera (2-2) i l'altra garrotada contra el Lugo (0-1).
Tot i que aparentment fer sis punts seguits hauria de ser un repte assequible, hi ha set equips –gairebé un terç dels 22 de segona A– que han estat incapaços d'aconseguir-ho. Són tots de la part baixa i, de fet, el Tenerife és l'únic dels equips que està més avall que el Girona, que ha celebrat dues victòries consecutives, que van coincidir amb l'estrena de Pep Lluís Martí a la banqueta. El Llagostera, a l'inrevés que el Girona, paga el pèssim bagatge com a visitant, i encara de manera més exagerada: no ha guanyat cap partit a fora i, com que tampoc ha jugat dues jornades seguides com a local, li és impossible tenir continuïtat de victòries.
El context i el rival
Per encadenar dues victòries, i abans de tornar a disputar dos partits seguits a Montilivi (l'últim de la primera volta, contra la Ponferradina, i el primer de la segona, contra el Bilbao Athletic), el Girona haurà de sorprendre demà l'Alcorcón. La visita a Santo Domingo és sempre exigent, i hi ha la dificultat afegida que l'Alcorcón està fi, en el quart lloc i a dos punts de la zona d'ascens directe. Curiosament, el conjunt de Juan Ramón López Muñiz mirarà d'enllaçar contra el Girona el tercer triomf seguit, cosa que també buscava el Valladolid quan va visitar dilluns Montilivi. Vista la dificultat del rival, i encara que no servís per enllaçar victòries, la sensació al vestidor del Girona és que l'empat a Santo Domingo no seria cap mal negoci. “Seria important continuar puntuant, que és l'objectiu de cada partit. Hem d'anar sumant tants punts com puguem”, apunta Jaime Mata, que hi afegeix: “El 2016 ha començat com tots volíem, amb una victòria a casa que ens mereixíem fa temps. I ara, amb la tranquil·litat que a fora estem rendint bé i competint bé, anirem a Alcorcón amb confiança, tot i saber també la dificultat del rival i el camp.” En una línia similar, s'expressa Carles Mas: “Sabem que l'Alcorcón és un bon equip, molt intens, i que ens costarà molt. Hem d'intentar fer un partit seriós i competir com sempre fem, a veure si ens podem endur alguna cosa positiva.” De fet, el banyolí té clar que el dèficit de l'equip és a Montilivi: “Hem d'intentar guanyar molt més a casa, perquè dues victòries en deu partits és una mica fluix. Segur que, si no fem més punts a casa, patirem molt.”
ELS RIVALS DE BAIX
Dels que estan per sota del Girona, només el Tenerife ha enllaçat fins ara dos triomfsEL PRÒXIM RIVAL
Com va passar amb el Valladolid, l'Alcorcón buscarà contra el Girona fer 9 punts de 9Dues sèries de quatre i set victòries de vuit partits
Qualsevol comparació amb la temporada passada és perillosa, perquè per tancar la lliga amb 82 punts el Girona va necessitar fer uns números per fregar-se els ulls. El conjunt blanc-i-vermell va aconseguir lligar dues sèries diferents de quatre jornades amb els 12 punts possibles (de la 21 a la 24, i de la 34 a la 37), dues sèries més de tres victòries i quatre cadenes més de dues. Li va faltar, això sí, igualar el sostre de setmanes seguides obtenint els tres punts, que es manté de la temporada 2010/11, en què l'equip dirigit aleshores per Raül Agné va guanyar cinc partits seguits. Fa uns mesos, l'empat a casa contra el Saragossa (1-1) va impedir marcar un nou rècord, ja que els gironins havien guanyat els quatre partits anteriors i van guanyar també els tres posteriors (set victòries en vuit partits).