Amb el pes de sobre que el Girona es va treure dilluns contra el Valladolid (1-0), el pròxim pas és mirar de traçar una sèrie positiva. Enllaçar a Santo Domingo el segon triomf en la lliga seria un pas endavant contundent, perquè l'equip ha estat incapaç d'aconseguir-ho fins ara i perquè l'Alcorcón viu el seu millor moment de la temporada, i un empat probablement també seria benvingut. El cas és que el Girona enyora la regularitat, fonamental per començar a escalar llocs en la classificació i guanyar marge respecte a la zona de descens. “Si guanyes dues setmanes seguides, aniràs pujant llocs a la classificació. Però ara hem de tenir clar que hem de sortir a competir, i a guanyar aquest partit perquè és l'immediat, sense pensar en la classificació”, reflexiona Pablo Machín, conscient que la regularitat és necessària. “Tot i que crec que el joc sí que indica que som un equip força competitiu.”

Malgrat que el Girona va guanyar (amb remuntada) la temporada passada a Alcorcón, i que de Santo Domingo els gironins sempre en tindran el bon record de l'anada de l'eliminatòria d'ascens del curs de Rubi, l'estadi madrileny és sempre un dels complicats de la categoria. I s'hi afegeix que l'equip que prepara Juan Ramón López Muñiz està instal·lat molt amunt, quart a només dos punts de la zona d'ascens directe a primera. Tot plegat, gràcies a la millor sèrie de resultats, ja que fa sis jornades que no perd, amb quatre victòries i dos empats. A casa, l'Alcorcón només ha perdut contra l'Osca (0-1), tot i que també ha cedit tres empats. “Tenen molt bona gent a dalt, especialment David Rodríguez, el killer de la categoria, i després jugadors amb molt de sacrifici que formen un bloc molt sòlid”, explica Machín. La prova és molt exigent per al Girona, que té com a contrapès el bon rendiment com a visitant i les victòries a camps també complicats com el Sadar (0-1) i el Carlos Tartiere (1-2).

Després del triomf contra el Valladolid, és difícil que Machín faci gaires canvis. N'hi ha un de probable al darrere (el retorn de Lejeune després de la sanció, tot i la bona resposta de Mas) i un de forçat al mig, per l'absència d'Eloi Amagat. Tot i que també podria rescatar la fórmula del mitja punta, l'escenari fa pensar més en un altre interior, fet que beneficia Rubén Alcaraz.