Javi Álamo s'havia perdut l'últim partit del 2015, a Palma (1-1), i el primer del 2016, a casa contra el Valladolid (1-0), i ahir va tornar a competir amb el Girona. Però no ho va fer al carril, la posició on se l'ha vist gairebé sempre amb la samarreta del Girona, sinó que va ser l'aposta de Pablo Machín per jugar la meitat del segon període al davant. Álamo, que no és punta, va ser l'escollit per formar un tàndem d'atac inesperat amb Jairo Morillas en una posició que té fins a mitja dotzena de jugadors de la plantilla. El problema és que n'hi havia dos a casa –Lekic, que no tenia encara a punt el certificat de traspàs internacional, i Rubén Sobrino, que haurà d'allargar el seu malson amb el peroné com a mínim un mes més– i Machín volia un perfil de jugador alt. “No teníem un altre davanter similar a Mata a la banqueta, i hem apostat per Álamo, amb la idea de poder entrar per les bandes i aprofitar les centrades”, va argumentar l'entrenador. A la banqueta hi havia Borja García, que va entrar al mateix temps que Álamo, però com a enllaç entre el mig del camp i la davantera –Pere Pons va ser el sacrificat–, i Felipe Sanchón, que es va quedar sense jugar.