Amb una mitjana que no arriba al gol per partit, la falta de definició fa temps que fiscalitza el Girona i comença a desesperar. Pablo Machín ha insistit diverses vegades en la manca de qualitat a dalt, però l'argument, a banda de fer poca gràcia als al·ludits, perd pes quan en la nòmina de davanters hi ha un jugador que voreja la trentena de partits a primera (Borja García), un altre amb més de 150 a segona A (Felipe Sanchón), un de fitxat i cedit pel Manchester City (Rubén Sobrino) o futbolistes de futur pescats de segona B després d'encapçalar les classificacions de màxims artillers (Mata i Jairo Morillas). I afegim-hi, des de la setmana passada, Dejan Lekic, que per les característiques que té està destinat a fer el paper que la temporada passada va fer Fran Sandaza, tot i que possiblement la falta de gol no sigui només culpa del desencert en la rematada final que tant enyora l'equip.

Tothom ha aportat ben poc ofensivament aquesta temporada. A Alcorcón, el Girona es va quedar sense marcar per vuitena vegada en aquesta lliga. La dada és rellevant si es té en compte que el curs passat l'equip de Machín només es va quedar set vegades a zero (en 44 partits, perquè hi ha els dos de la fase d'ascens a primera). La mitjana actual (0,9 gols per partit) també empitjora la pitjor campanya pel que fa als gols marcats, que va ser la del debut a segona A (1,02 gols després d'haver tancat la lliga amb 43 dianes). A l'altre extrem hi ha els prolífics cursos de les fases d'ascens (1,69 gols per partit la lliga 2012/13 i 1,52 el curs passat).