Equilibri relatiu

Durant tot el campionat, la classificació de segona A ha estat un reflex de la igualtat de la categoria, sense cap tall nítid entre els equips que aspiren a lluitar a la part alta i els que tindran feina per assegurar la permanència. Tot i l'equilibri, el pas de les jornades ha provocat que els equips de la part baixa comencin a veure de lluny els de més amunt. I el Girona s'ha trobat que, en les últimes nou jornades, ha passat de tenir a l'abast la zona d'eliminatòries d'ascens –dos punts menys que el sisè– a distanciar-se'n fins als nou punts. És la distància entre l'últim equip que accediria a la fase d'ascens i el Girona, igualada amb la de fa quinze dies, abans del triomf contra el Valladolid. I no només és la distància de nou punts respecte al Leganés, sinó que entre els madrilenys i els gironins hi ha deu equips més.

Fregant el precipici

El Girona és l'únic que no ha trepitjat ni els sis primers llocs de la classificació –zones d'ascens directe i de play-off– ni els quatre últims, els de descens a segona B. Molt lluny sempre de les posicions de privilegi, les brases l'han amenaçat especialment en l'últim mes de competició. De fet, l'equip va sortir a Palma en l'últim partit del 2015 sabent que la derrota era sinònim de passar Nadal en zona de descens –i només un gol de Kiko Olivas en l'últim sospir ho va impedir– i va rebre el Valladolid, en l'últim partit de la 19a jornada, en lloc provisional de descens, esquivat amb la victòria. Els gironins ja s'havien quedat sense marge de punts respecte a la zona de descens després de la derrota a Vitòria, en la 13a jornada. El Girona, que més enllà del vuitè lloc anecdòtic de la primera jornada no ha pujat mai del desè lloc, s'ha mogut entre el catorzè i el divuitè lloc des del 4 d'octubre, fa més de tres mesos.