Els dos reforços d'hivern que ha tancat el Girona, atent encara als moviments que hi pugui haver durant la segona quinzena de gener, han apuntalat zones del camp ja prou poblades. Dejan Lekic ha d'aportar un perfil diferent a una davantera amb cinc peces més: Jaime Mata, Jairo Morillas, Rubén Sobrino (lesionat i sense data concreta de retorn), Borja García i Felipe Sanchón. Pablo Maffeo és el lateral dret específic que buscava l'àrea esportiva, però dins del patró de joc amb què es va dissenyar d'entrada la plantilla –el 3-5-2 característic de Pablo Machín– pot actuar tant a l'eix central com al carril, dos llocs amb molts candidats. Sense sortides al darrere –podria marxar Marcelo Djallo– ni al davant, s'accentuen tant la competència com la feina de gestió de grup per al cos tècnic.

“Des del principi, ja hi havia una competència molt forta, sobretot al darrere, que és el que m'afecta. I amb Pablo Maffeo, encara més. Però això és bo perquè farà sortir el millor nivell de cada jugador.” La reflexió és de Kiko Olivas, que només veu beneficis en l'arribada de més jugadors que facin augmentar la competitivitat en el dia a dia. A l'andalús, de fet, l'ha afectat ben poc la presència a la plantilla de diversos jugadors que poden jugar al seu lloc, fins al punt que és l'únic jugador de la plantilla, juntament amb el porter Isaac Becerra, que ha jugat de titular tots els partits. I, si no hi ha res d'imprevist, diumenge completarà la primera volta havent participat en totes les jornades d'inici. “Estic content pels minuts que he jugat, però sé que això pot canviar d'un dia per l'altre i s'ha de donar el màxim. Els companys estan pressionant de valent i amb el nivell dels entrenaments es pot veure que qualsevol pot jugar.”

Kiko Olivas va firmar l'estiu passat un contracte per dues temporades i es va integrar, amb la pretemporada avançada, a una plantilla que tenia Richy i Lejeune com a pilars al darrere i que esperava Pedro Alcalá, una de les grans apostes. Sense fer gaire soroll, l'exjugador del Sabadell es va adaptar al 3-5-2 –“em va costar una mica al principi”, reconeix– i es va fer un lloc fix a l'onze. De fet, és l'únic central que no ha començat cap partit de lliga a la banqueta. I només s'ha perdut els 15 últims minuts del Girona-Còrdova, en què Machín es va arriscar per mirar de buscar l'empat. Només hi ha sis jugadors de camp en tota la lliga que superin els 1.785 minuts de Kiko Olivas.