Ni el Girona ni la Ponferradina arriben a l'enfrontament d'avui en el seu millor moment. De fet, els locals no l'han trobat encara en tota la lliga i els del Bierzo, que fa quatre jornades estaven en zona de play-off, ara es troben immersos en la seva particular travessa pel desert (1 punt dels últims 12). Es miri com es miri, la situació dels de Machín és força més incòmoda que no pas la del seu rival, que encara que no suqui a Montilivi acabarà la jornada per sobre dels gironins. Al Girona, doncs, ja no li val només allò de competir. La cantarella de la falta d'encert ja cansa i només condueix al desgast psicològic. L'única prioritat és el triomf, independentment de com s'assoleixi, perquè una nova relliscada avui seria enfangar-se fins als genolls i plantar-se a mig camí amb molt males sensacions. “A l'últim partit a casa [contra el Valladolid] ja hi vam arribar amb la soga al coll. Però sí, és una situació similar. I la pressió la tenim sempre, perquè som els primers que ens la posem al damunt”, va reconèixer Pablo Machín.

El Girona no s'ha sentit a gust a Montilivi en tota la lliga. I malgrat que ha tingut possibilitats de guanyar en la majoria de partits, el desenllaç sempre ha estat desencoratjador. Dels 30 punts que s'han posat en joc a l'estadi, n'han volat 20. L'avaria espanta, sobretot a les portes de dos partits seguits com a locals (Ponferradina i Athletic B), que seran crucials per determinar si el camí cap a la permanència se suavitzarà o continuarà ple d'espines.

Si el Girona està pastós a casa, la Ponferradina no ha trobat el seu lloc lluny d'El Toralín. El balanç és d'un únic triomf (això sí, en terres gironines, contra el Llagostera, 0-1) i tres empats (Almeria, Osca i Albacete). Dels 30 punts que ha disputat lluny del Bierzo n'ha deixat de sumar 24. I si es mantenen a la zona tranquil·la és per les seves prestacions com a locals.