L'alegria torna a Montilivi
El Girona recupera l'efectivitat a dalt, signa el resultat més contundent del curs i tanca la primera volta amb cinc punts de marge respecte al descens
El central Kiko Olivas (49' i 67') i la parella d'atac, Mata (35') i Jairo (74'), desballesten una Ponferradina dèbil i inoperant
Per posar punt final a la primera volta, el negoci ahir a Montilivi no va estar gens malament: la victòria més contundent del curs es va amanir amb ensopegades de tots els rivals de la zona baixa que han permès al Girona arribar a l'equador de la lliga amb cinc punts de marge respecte al descens, que és un coixí molt significatiu tenint en compte que s'ha estat moltes jornades jugant amb foc. També va ser el tercer triomf (en onze partits) a l'estadi, on de mica en mica els de Machín han de canviar la tendència. Si dissabte es desfan de l'Athletic B hauran sumat els 9 últims punts a casa. Sense arribar a l'eufòria de la temporada passada, a Montilivi per fi s'hi torna a dibuixar un petit somriure.
Mata trenca l'equilibri
La banqueta, amb homes com Felipe, Álamo, Borja García i el mateix Lekic, feia fins i tot més bona pinta que l'onze, en què Machín va introduir les novetats de Lejeune, Aday i Eloi respecte l'últim duel de lliga a Santo Domingo. Fidel com sempre al 3-5-2, el tècnic de Gomara va tornar fer un mig del camp amb denominació d'origen (Pere Pons, Granell i Eloi) i va confiar l'atac a Mata i Jairo, encreuant els dits perquè tinguessin l'encert en la rematada que tants cops els ha girat l'esquena.
La Ponferradina, que a fora estava tan espessa com el Girona a casa, va combatre els blanc-i-vermells amb la seva mateixa medecina. Va poblar la defensa amb tres centrals i dos carrilers, per bé que Adán i Casado no van ser ni la meitat d'ofensius que ho van ser Aday i Clerc a l'altre bàndol. A més, els visitants en van fer prou deixant només un futbolista a dalt (Djorjevic). A la pràctica, almenys mentre va imperar el 0-0, els del Bierzo es van plantar amb dues línies molt juntes, una de cinc homes i l'altra de quatre, per intentar obstruir tant com poguessin el joc ofensiu dels locals, que van tenir les dificultats habituals de generar perill davant un rival tancat. En la primera mitja hora hi va haver ben poca presència a les àrees i una ocasió per bàndol: la de la Ponferradina salvada per Lejeune (va evitar que Djorjevic retratés Becerra) i la del Girona avortada per un immens Santamaría (va treure amb la punta dels dits una rematada de cap de Jairo que semblava letal). Qui va obrir la llauna i va trencar l'equilibri i la seva sequera particular va ser Mata. El madrileny, que havia fet un gol en els últims onze partits (i gens productiu, perquè va ser l'1-2 contra el Còrdova) es va treure un pes de sobre amb l'1-0. Lluitador com sempre, el gol li va acabar donant la confiança que no tenia amb la pilota als peus.
L'estratègia, per fi
Conscient que amb el 5-4-1 no anava enlloc, José Manuel Díaz va situar Yuri a dalt acompanyant Djorjevic i es va quedar amb una defensa de quatre. Però el Girona no va donar ni temps a la Ponferradina a ressituar-se i va treure petroli d'una falta penjada per Granell i rubricada per Kiko Olivas després d'una assistència amb el cap de Lejeune (2-0). I malgrat que Yuri va enviar una canonada al travesser que hauria tornat els lleonesos al partit (62'), el Girona va liquidar el rival en una altra acció d'estratègia. Aquesta vegada va ser un córner en curt (els visitants van badar i es van deixar fer un dos contra un) culminat també per un Kiko Olivas que va fer un altre partit extraordinari, i no només en atac.
Amb el 3-0 i tot resolt, Machín va moure la banqueta. La primera pilota que va tocar Borja García va ser per assistir Jairo en el 4-0. I la primera pilota que va tocar Lekic no va ser el 5-0 de miracle. Només entrar al camp, el serbi va robar l'esfèrica i va iniciar un contraatac amb Mata, que el va assistir perquè s'estrenés com a golejador. Lekic, però, no va saber superar amb el peu la sortida de Santamaría ni amb el cap el refús del porter. Una doble ocasió magnífica que a banda de significar el 5-0 hauria suposat un debut immillorable del davanter, que no va poder participar gaire més perquè el Girona es va limitar a deixar que el partit s'anés apagant de mica en mica en uns últims minuts molt plàcids.
PONFERRADINA: Santamaría; Adán, Alan, Pavón (Yuri, 46'), Ignasi Miquel, Casado; Acorán, Basha, Melero, Caiado (Dima, 61'); i Djorjevic (Pablo Infante, 72').
GIRONA: Becerra; Kiko Olivas, Alcalá, Lejeune; Aday, Pere Pons (Rubén Alcaraz, 84'), Granell, Clerc, Eloi (Borja García, 73'); Mata i Jairo (Lekic, 79').