Lekic, de mica en mica
11 minuts. Després del debut, el serbi espera anar progressant però amb paciència, pel bon paper dels titulars i perquè no es veu en plenes condicions
Només van ser els últims 11 minuts contra la Ponferradina, però van servir a Dejan Lekic per fer el primer pas al camp amb la samarreta del Girona. I, gairebé sense esperar-s'ho, per tenir una oportunitat d'or només d'entrar per tenir el debut rodó. “És una mica estrany, debutar amb una ocasió com aquella només d'entrar al camp. No hi puc pensar; ho he d'oblidar i centrar-me en el pròxim partit”, explicava ahir el primer fitxatge d'hivern del Girona.
Després d'acumular els primers minuts amb el seu nou equip, ara el pròxim pas del serbi és l'estrena de titular, però s'ho pren amb paciència i tranquil·litat. No hi ha pressa. “Estic tranquil. Jo penso en l'equip. Si el mister em posa, perfecte, però crec que ara és difícil. L'equip està bé i guanya. Hi ha molts partits i la temporada és llarga. I, quan tingui minuts, els he d'aprofitar”, indica el davanter, que va arribar de l'Índia amb algun dèficit en la condició física i que encara no es veu en plenes condicions. “No és que estigui malament, però tampoc al màxim. Crec que d'aquí a dues setmanes puc estar del tot bé”. Lekic continua combinant els entrenaments amb els companys i les sessions individuals extra. “No tinc cap dia lliure”, reconeix.
Cada cop més adaptat a l'equip –“tinc bona relació amb els jugadors, amb el tècnic i la gent del club, i tots m'ajuden”–, l'exjugador de l'Osasuna ha vist dos “molt bons partits” de l'equip a casa, contra el Valladolid (1-0) i la Ponferradina (4-0). “No mereixem ser on som a la classificació. Estem jugant molt bé a casa, defensant i atacant tots i mostrant-nos forts”, assegura el jugador serbi, que reforça el discurs ambiciós amb què es va presentar a Montilivi: “La idea és treure un punt a fora i els tres dels partits a casa. Qui pugui guanyar també a fora i enganxar una sèrie de victòries seguides, estarà a dalt. Nosaltres estem en un camí molt bo, i si guanyem l'Athletic podrem anar tirant cap amunt”.
L'ESTRENA
“Van ser pocs minuts però em vénen bé per anar tenint confiança. Vull demostrar per què sóc aquí”LA TITULARITAT
“Ara és difícil, però la temporada és llarga. No estic malament en l'aspecte físic però tampoc al màxim”L'AMBICIÓ
“Juguem molt bé, estem en un camí molt bo, i si guanyem l'Athletic podrem anar tirant cap amunt”Gols de Mata i Jairo, efecte Lekic?
El Girona va incorporar Dejan Lekic per mirar d'esmenar un dels problemes que havia evidenciat l'equip durant la primera part del campionat, la falta de gol. El director esportiu, Quique Cárcel, argumentava que no era qüestió de cedir tota la responsabilitat del gol a un nou fitxatge, sinó que confiaven en una millora de l'efectivitat dels davanters de la plantilla. I, casualitat o no, el dia que debutava Lekic, Jaime Mata va obrir la llauna i Jairo Morillas va tancar la golejada contra la Ponferradina (4-0). “Si porto una mica de fortuna, perfecte. Per mi no és important si marca Mata, Jairo o qualsevol altre jugador, la prioritat és guanyar. Som un equip competitiu i estic content per la victòria i perquè han marcat els companys”, raona l'exjugador de l'Osasuna i l'Sporting, que de moment –sense Rubén Sobrino, encara lesionat, i amb Borja García i Felipe amb un rol més de mitjapunta– competeix amb Jairo i Mata pels llocs de dalt. “Ara són ells dos els que juguen, i jo entro una mica, però veig que ens podem anar alternant. No és important qui jugarà de titular. La temporada és llarga i podem competir tots.”