No seria el primer ensurt
El Girona té més a l'abast que mai enllaçar dues victòries en la lliga, contra un cuer encalladíssim que ha tret només dos punts a camp contrari, però acumula alguna mala experiència contra filials
El Barça B ha aconseguit victòries imprevistes a Montilivi, on el Vila-real B va ser capaç de convertir un 2-0 en un 2-3
El Girona té molts elements a favor per creure que serà capaç, per fi, d'enllaçar dues victòries en la lliga i, de passada, assegurar els sis punts en dues jornades consecutives com a local. L'equip rebrà demà el Bilbao Athletic, un equip que està molt i molt encallat a la cua de la classificació, amb només una victòria en els setze últims partits (contra el Llagostera, 2-0) i després d'haver arrencat només dos empats de les onze sortides. Els gironins, però, miren d'evitar tot excés de confiança. Montilivi ha viscut relliscades força més sonades –un altre cuer, el Xerez, va provocar una garrotada molt més dramàtica i en un context molt més transcendent, en plena lluita per l'ascens el 2013 (2-4)– i també ha vist com algun filial ha tret de polleguera els blanc-i-vermells.
El partit de demà contra el Bilbao Athletic serà el 24è duel contra un equip filial des que el Girona es va instal·lar a segona A. El balanç no pot ser més equilibrat –vuit victòries, vuit derrotes i set empats–, i hi ha decepcions grosses per als gironins, començant per la derrota al camp del Sevilla Atlético la primera temporada. Una derrota també cridanera contra un filial va ser el 2-3 que el Vila-real B va aconseguir el 25 de setembre del 2010, en un partit que els gironins guanyaven per 2-0 just abans del descans i que van acabar perdent per un gol d'Airam en el minut 93. El Barça B ha guanyat tres vegades a Montilivi. En la primera no hi havia res en joc. Les altres dues van ser molt decebedores: una remuntada d'un filial que arribava a Girona en hores baixes (1-2, el novembre del 2013, encara amb Ricardo Rodríguez) i un 0-1 que va deixar amb un pam de nas els de Machín, que ho van fer tot menys el gol i van ser víctimes d'una acció aïllada magistral de Halilovic (2014/15). El filial del Madrid tampoc té cap bon record per als gironins, que van perdre a Valdebebas (3-2) i només van poder treure un empat (i gràcies a un gol d'Ortuño al final) en plena amenaça de descens.
“Amb personalitat”
Conscients que val més no relaxar-se gens ni mica, els jugadors del Girona confien fer demà un pas endavant que fa temps que busquen, perquè després de cada victòria (sis) ha arribat un empat o una derrota. “La setmana ha estat agradable per la victòria contra la Ponferradina, però tampoc tranquil·la, perquè hi ha un altre partit i és un dels més importants”, relata Carlos Clerc. Amb experiència en el filial de l'Espanyol, el jugador esquerrà explica: “És complicat perquè mai saps com sortiran. Van últims i vindran amb ganes, i s'ha d'anar molt amb compte perquè són jugadors amb qualitat i molts competeixen amb el primer equip.” La recepta és clara: “Crec que ens hem mostrat molt forts a Montilivi, amb personalitat, i així sortirem.” Clerc veu necessari començar la segona volta amb una alegria: “Volem millorar la puntuació de la primera volta, que no ha reflectit amb punts la cara que hem ofert”.
EQUILIBRI MÀXIM
REACCIONS
La derrota esperpèntica a Sevilla
No és ben bé comparable perquè la competició no està ni de bon tros tan avançada, però el Girona ja es va enfrontar a un filial que era cuer en la primera temporada a segona A. I, si el Bilbao Athletic té esperances de permanència, el Sevilla Atlético no en tenia ni una quan va rebre el conjunt gironí, el 3 de maig del 2009. Era ja la 35a jornada, i, de les 34 anteriors, el conjunt andalús només havia estat capaç de guanyar-ne una. Però l'equip de Raül Agné no estava fi, i va oferir una imatge esperpèntica a la ciutat esportiva del Sevilla (2-1). Chechu va igualar el gol de José Carlos, però Armenteros va transformar un penal, i Matamala en va fallar un altre. El Girona, malgrat que tenia un bon coixí respecte a la zona de descens, va acabar acomiadant Raül Agné al cap de quinze dies.