El Girona gira la truita
La segona victòria en una setmana a casa allunya els fantasmes que vivien instal·lats a Montilivi des de la temporada passada i sembla enlairar per fi el conjunt de Pablo Machín
El cuer va oposar més resistència del que s'esperava i Borja García va sortir al rescat dels locals amb el 2-1 a sis minuts del final
De mica en mica, el Girona comença a alçar la veu i a fer-se respectar a Montilivi, un escenari on fins fa ben poc tothom s'atrevia. Els resultats indiquen que els de Machín hi han posat la directa després de tombar un rere l'altre el Valladolid (1-0), la Ponferradina (4-0) i l'Athletic B (2-1), i també fa la sensació que per fi s'han enterrat tots els fantasmes que planaven per l'estadi des del cruel desenllaç del curs passat que no val la pena recordar perquè ningú no ho ha oblidat. El Girona ha tardat 22 jornades a encadenar dos triomfs aquest curs, que aviat és dit. I per acabar de confirmar que la truita s'ha girat, els blanc-i-vermells van aconseguir el que no havien estat capaços de fer en els vuit cursos a plata: sumar els sis punts en dues jornades consecutives davant la seva afició. Ahir, malgrat tractar-se del cuer, ningú no va respirar tranquil fins que l'àrbitre va decidir que allò s'havia acabat.
Primera part deficient
Machín va apostar per Felipe per substituir Mata. El barceloní, massa lluny de la seva millor versió, va fer parella amb Jairo. Cap dels dos va estar fi en les associacions ni en les rematades. Van trepitjar ben poc l'àrea, on Ramalho, Yerai i Unai Bilbao –Ziganda també va presentar-se a Montilivi amb tres centrals– es van imposar amb claredat als puntes locals. També és cert que Aday i Clerc no van tenir pujades netes pels carrils i que Granell i Eloi tampoc van ser capaços de connectar amb els davanters, que van córrer molt però no van atrapar gaire res.
Tota l'artilleria
Machín va gastar el primer canvi en el descans i va donar entrada a Dejan Lekic. Amb dos davanters de referència, estava cantat que la millor manera de fer mal era assortint de centrades la zona de rematades. De fet, no va tardar a fer-ho, tot i que també va ser una paradoxa que executés dos córners en curt en la segona part quan tenia dins l'àrea gairebé més centímetres que un equip de bàsquet (Lekic, Jairo, Alcalá, Lejeune, Kiko Olivas...) i quan l'1-0 havia estat producte d'un servei de cantonada penjat directament a l'olla.
Amb Aday sense benzina, l'entrada de Javi Álamo va servir per oxigenar el costat dret i donar molta més profunditat a aquesta banda. El canari va saltar a la gespa uns minuts abans que Borja García, un jugador del qual no s'explica gaire com Machín només l'utilitza amb comptagotes perquè té una tècnica i una visió tridimensional del joc com pocs. Només feia sis minuts que el madrileny era al camp quan va marcar el 2-1 d'un xut amb l'esquerra després d'una acció que ell mateix havia iniciat amb una passada preciosa a Javi Álamo. No el va celebrar gaire, o gens, possiblement perquè es visualitzés el disgust del jugador amb
els pocs minuts de què disposa.
El partit no estava tancat, però hauria estat un pecat que el Girona s'hagués deixat prendre la cartera com ho va fer en l'1-0. Va haver de remar encara durant deu minuts –l'àrbitre en va afegir quatre– i aquesta vegada no es va deixar sorprendre per l'Athletic B, tot i que els bascos van tenir un parell d'arribades interessants i van forçar un parell de córners que van encongir el cor de Montilivi.
ATHLETIC B: Jon Ander;
Ramalho, Yeray, Unai Bilbao, Iriondo (Seguin 87'); Etxeberría, Vesga; Undabarrena, Unai López (Bengoa 72'), Aketxe; i Santamaría (Guruzeta 83').
GIRONA: Becerra; Kiko Olivas, Alcalá, Lejeune; Aday (Javi Álamo 65'), Pere Pons, Granell, Clerc, Eloi (Borja García 78'); Felipe (Lekic 46') i Jairo.