El punt d'inflexió per al Girona a Montilivi ha arribat amb el canvi d'any. En un mes de gener perfecte dels de Pablo Machín a casa (tres partits, tres triomfs, nou punts, set gols a favor i només un en contra), els gironins han fet més passes endavant que en els quatre mesos anteriors, en què els números feien tremolar de por (nou partits, una victòria, quatre empats, quatre derrotes, set punts sumats, vint de perduts, nou gols a favor i deu en contra). “Sempre havíem jugat bé, però ens constava guanyar. Les victòries ho canvien tot”, va comentar Javi Álamo.

El sentiment general és que Montilivi, per fi, torna a ser un camp temut i que el Girona s'hi torna a sentir fort. La depressió en què es va caure al final del curs passat (els episodis del Lugo i el Saragossa, sobretot el primer) es va allargar més del compte i l'equip tot just ara ha començat a veure la llum. “Quan estàs a baix tot ho veus més fosc, però sempre hem mantingut que estàvem en el camí correcte. Aquest canvi de dinàmica ens reforça”, va exposar Pere Pons, convençut, com tots els seus companys, que el 7 de 27 amb què el Girona va acabar el 2015 no s'ajustava als mèrits que havia fet l'equip: “Hauríem hagut de sumar molts més punts, però l'important va ser no defallir. Ara ens tornem a sentir forts a casa i els resultats així ho corroboren”, indica Granell.